Ascensió al Courtal Subra (2.599 m)

Hem visitat novament l'Ariège. Aquesta vegada hem fet una ascensió a la Vall de Bésines, una de les valls més solitàries d'aquesta zona dels Pirineus, per fer l'ascensió d'un altre cim solitari, el Courtal Subra. És un cim tan poc conegut que ni tan sols hi ha un camí o un rastre de fites que porti al seu cim, situat a 2.599 metres.En realitat volíem combinar aquesta ascensió amb el recorregut de la cresta fins al Pic de Madides però la gran llargada del recorregut i les petites complicacions que hem anat trobant a la cresta ens han obligat a conformar-nos amb aquesta ascensió per evitar que se'ns fes de nit a la muntanya.Hem iniciat l'ascensió a la curva característica de la carretera que baixa del Col de Puymorens, el mateix lloc on vam iniciar, l'any passat, l'ascensió al Pic d'Auriol. L'antiga carretera tancada ha estat la primera part del nostre recorregut, un km i mig, fins enllaçar amb el camí (GR107) que puja de l'Hospitalet-près-l'Andorre.El camí, senyalitzat com a variant del GR107 (Camí dels Bons Homes) puja fent llaçades pel bosc per entrar a la Vall de Bésines. Hem arribat a l'Étang de Bésines; des d'allà ja es veia, enlairat sobre la Jasse du Pla, el refugi de Bésines. El camí puja pel bosc fins al refugi, on hem fet una curta aturada. Curiosament, el refugi estava obert encara que desert. Hauríem pogut esmorzar aquí però un cartell penjat a la terrassa: "no picnic" ens ha fet veure que aquest refugi no és gens acollidor i hem preferit seguir endavant.Des del refugi hem seguit el GR10 fins a la Portella des Bésines (2.333 m). El GR passa a l'altre costat iniciant la baixada en direcció a Mérens-les-Vals però nosaltres hem deixat el camí per iniciar la fase final de l'ascensió en direcció al cim. No hi ha un camí definit; només algun indici de corriol sense continuïtat i alguna fita esporàdica. Hem pujat pel pendent herbós, buscant els millors passos i evitant els trams pendents d'herba relliscosa. Finalment hem arribat al cim del Courtal Subra (2.599 m)Aquest cim és un gran mirador de l'Ariège. Teníem ben a prop el Puigpedrós de Llanós, que vam pujar la setmana passada,  i l'Auriol, també pujat recentment. També es veia el Carlit i el massís de Saint-Bérthelemy entre moltes més muntanyes.A partir del cim teníem previst recórrer la cresta que uneix el Courtal Subra amb el Pic de Madides, una cresta no massa difícil i relativament curta segons la ressenya que portàvem, però que se'ns ha fet massa llarga.  Quan ja portàvem dues hores de cresta i estàvem a la meitat, a la bretxa després de la cota 2.591, ja hem vist que era massa tard i que en cas de seguir endavant se'ns faria de nit abans de tornar al punt de partida, que teníem a quatre hores de camí. La decisió ha estat ràpida, ja que era inevitable. Des de la mateixa bretxa hem iniciat la baixada per pendents herboses, fàcils però relliscoses, fins ellaçar amb el GR10. L'hem seguit fins al costat del refugi, on hem enllaçat amb el camí de pujada, una llarga caminada que ens ha retornat al punt de partida, on hem arribat passades les 7 de la tarda. ÀLBUM DE FOTOS - TRACK ENTRADES RELACIONADES: Ascensió al Picd'Auriol, 2020 GR10: BésinesLa Perxa, 2009 GR10: Mérens- Bésines, 2009 PANORÀMIQUES: PARTICIPANTS: Luis, J. Rafel

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...