LA VALL DE BOÍ: TUC DE COMAMARJA (2559m)
Alçada mínima: 1615mAlçada màxima: 2559mDistància: 8 kmTemps empleat: 2h50m (parades incloses)Desnivell + : 944mDesnivell - : 944mHan començat les vacances d’estiu, com cada any, amb la intenció de que la muntanya en sigui la protagonista. Ens hem escapat uns dies a la Vall de Boí, amb la idea de descansar i de fer caminades senzilles per mantenir el físic amb forma.Ubicats al Pla de l’Ermita (un parell de quilòmetres passat el bonic poble de Taüll), de seguida em va cridar l’atenció el Tuc de Comamarja (2559m), ben visible desde les parts baixes de la vall. Aquest cim, tot i no estar situat dins del Parc Nacional d’Aigüestortes, està inclòs dins la llista dels 100 cims de la FEEC, fet que ha provocat que aquesta muntanya i voltants no hagin passat desapercebuts, sent una zona d’atractiva consideració. El Tuc de Comamarja (2559m), està situat al cordal que tanca la Vall de Boí pel nord i és el punt d’unió entre les Serres de Llats i Casesnoves. La forma habitual per accedir-hi que surt indicada als mapes, és fent una circular per la Serra de Casesnoves amb descens pel llom sud, no sempre amb camí fresat, tot i que el recorregut sempre serà evident ja que en tot moment tindrem ben localitzades les parts profundes de la Vall de Boí per on iniciarem el recorregut. En el meu cas, el recorregut ha estat ascens i descens directe des del Pla de l’Ermita pel Serrat dels Hortons i Serrat Solanell, amb el cim sempre visible, fet que s’agraeix quan no trobem cap camí que ens guií. El primer tram és el més enrevessat, enmig de vegetació baixa, herba alta, matolls i ginebres, buscant els millors passos per superar aquesta caòtica zona, sempre guanyant alçada fins que arriba un punt que l’herba predomina, facilitant la feina. A mesura que guanyo alçada, l’aresta és més marcada, intento situar-me sempre al seu límit per poder degustar les vistes cap al Barranc de les Costes que em queda a llevant, fins encarar el darrer tram de pujada on el pendent augmenta considerablement fins el punt d’haver de fer alguna grimpada sense dificultat ni exposició. Finalment dalt del Tuc de Comamarja (2559m) s’obren vistes de la bonica Vall de Boí cap al sud, de la Vall de Sant Nicolau cap al nord que deixa al descobert el Massís més alt del Parc Nacional amb els Besiberris-Comaloforno visibles i un mar de muntanyes que no s’acaba mai.He sortit a punta d’alba perquè volia estar de tornada per esmorzar, això m’ha portat a no fer la circular, però recomano a tothom que vulgui fer aquest cim, a fer la volta que passa per la zona del “Faro” situat damunt Taüll (lloc on cremen la falla en l’època del solstici d’estiu) i que flanqueja per la Serra de Casesnoves fins arribar al Tuc de Comamarja (2559m) i posterior descens per la ruta que he seguit jo.Això acaba de començar, època de desconexió total on les alçades i paisatges que ofereixen les muntanyes, transformen la ment. La més pura sensació de llibertat!Mapa del recorregutMapa de relleuPunt d'inici del recorregut, el Pla de l'Ermita, darrer nucli urbà de la Vall de Boí passat el poble de TaüllGuayant alçada enmig d'herba alta, pel llom que a l'inici és ben ample. Buscant els millors passos amb el Tuc de Comamarja (2559) ben visible al fonsPels que facin la recomanada volta circular, imatge del recorregut que per la Serra de Casesnoves en porta al Tuc de Comamarja (2595m)Vaig guanyant alçada, un puntal d'obra ben visible enmig del llom marcarà el límit on s'acaba la incòmode baixa vegetació per donar lloc a terreny herbat combinat amb roca. M'acosto tant com puc al límit del llom transformat en aresta per poder contemplar les vistes cap al Barranc de les Costes. Al fons s'endevina el Tuc dels Carants (2791m) que vaig pujar un parell de dies desprésL'ascens és llarg i costerut, sense treva. El pendent s'accentúa a mesura que em vaig apropant el cim que tot i això, cada vegada veig més properDesprés d'un darrer tram bastant inclinat que m'ha obligat a fer servir les mans, arribo al cim del Tuc de...
