VIES AFRICA + GRAN DIEDRE sortida ESPERÓ DELS MANEIRONS
DIJOUS, 18 DE MARÇ Avui es el primer dia amb llibertat per sortir per tot Catalunya, encara que amb restriccions de bombolla i més, però no volem perdre l’oportunitat de anar a tocar calcari. Per no forçar la maquina ens decantem per anar a Coll de Nargo i aprofitar per anar a esmorzar a la Marisol d’ Oliana que fa temps no podem anar-hi. A les nou estem esmorzant amb tranquil·litat , no tenim presa perquè les vies que volem fer son curtes i amb poca aproximació. Em escollit anar a la Paret d’en Grau. Arribats a Coll Piquer, sorpresa, hi ha un munt de cotxes, (no es gaire normal trobar tants cotxes entre setmana), però com que segurament seran gent forta , aniran a vies més difícils que les que volem fer nosaltres. Fent la curta aproximació veiem que el dia es radiant però el vent de Nord que esta bufant ens farà la guitza, per tant decidim començar per fer la via Africa. La primera tirada presenta el típic canvi de roca de totes les vies de la zona, primer un conglomerat força compacte per entrar desprès al calcari més consistent. Aquesta tirada no es gaire difícil, tan sols en una panxeta cal anar controlant els moviments. La segona tirada, el recorregut es en roca calcaria i assegurances força llunyanes però amb una bona lectura de la roca trobes fàcilment el millor recorregut. La tercera es com la segona, però el tram final és una mica mes apretat que la resta, ja sabem que la graduació equí per la zona es ajustat i no regalen res. Per baixar dos ràpels ens deixen a peu de via. En aquesta via la escalada ha estat plaent, bona temperatura i gens de vent, excepte a la carena on el vent de Nord era fred i s’ha fet notar. Una vegada al terra , ens toca decidir que fer per allargar la jornada, cercar una via aquí a la paret Sud o fer la segona via que teníem pensada. Finalment optem per fer la via que teníem en ment, el Gran Díedre sortint per l’aresta del Maneirons. La via comença pocs metres a la dreta d’on estem. La primera tirada, comença amb el conglomerat típic i ens agrada més del que ens esperàvem, ara esta molt ben assegurada i a més pots posar-hi el que vulguis. La reunió al coll, ja es una altre cosa, esta a l’ombra i es freda, però amb una reunió llarga, podem fer reunió encara al Solet, això si, amb vent gelat. La segona tirada, tan l’Isabel com jo ja l’hem fet, molt vertical en el seu primer tram i algun passatge difícil. La reunió quasi a l’aresta es solejada però també ventada i no ens hi entretenim gaire. La tercera, tan sols te una sortida de la reunió difícil, la resta , anar crestejant fins el ràpel que nosaltres no fem al de la via “expedient obert” sinó que seguim crestejant fins la via Africa, que acabem de fer. Arribats a terra, trobem la visita d’unes cabres que ens demostren com n’és de fàcil escalar. Hem acabat aviat i encara tenim temps de baixar fins a Oliana per fer un mos i una cervesa, abans d’agafar la carretera per tornar a casa. J. ESTRUCH
