Amunt i avall entre el Gran Paradiso i Gran Combin
Vam marxar de Chamonix a finals de setembre amb la intenció d’anar cap a la Vall de l’Orco, però entremig vam fer una llarga i inesperada parada a la Vall d’Aosta. Un indret on no hi havíem estat, ens va semblar semblant fascinant i amb un munt de coses per fer i per veure. Entre altres coses, des d’aquesta vall vam fer un parell de quatremils, i aquí en deixo quatre ratlles de com va anar. Gran Paradiso 4.061 m Aquest cim el farem fent nit al refugi de Vittorio - Emmanuelle II (2732m ), al qual hi arribarem partint del poble de Pont (1960m), per la vall de Valseranche. Comencem a caminar al migdia per la pista que s’endinsa cap a la vall. Continuem pujant entre zona boscosa per un camí empedrat i a mida que anem guanyan alçada el paissatges es va tornar mes esquerp i rocòs. Els plans són demà fer cim i tornar a Pont, per tant portem poc pes, pugem amb les botes lleugeres i les botes de neu a la motxilla, els peus ho agraeixen. Hem trigat 1 h 45 mintus per ascendre els 750 m de desnivell fins al refu. Com la majoria de refugis a finasl de setembre està tancat, però hi ha el d’hivern obert al costat. En aquest cas , ha estat inagurat fa poc i éstà impecable. En el pàrquing de Pont, a punt de dinar un bon entrepà de truita abans de pujarComença la pujadaEl refugi "Vittorio- Emmanuele II" La part de hivern. Una meravellaBadant... S'acaba el dia amb aquestes vistes Sortim a les 5:45 del matí. Ens esperen uns 1300m de desnivell. El camí està ben marcat, surt d’entre els dos refus i anem reumuntat entre blocs de pedra. Poc a poc van apareixent clapes de neus, fins que parem calçar-nos els grampons. La pujada és tecnicament molt senzilla, caminar i caminar, però la boira ens farà companyia donant una mica pel sac , no es veu res i no tenim ni idea d’on és al cim o quan falta, però bé , anem fent. Fins que de sobte , ens posem per sobre la boira , llueix un sol radiant i resulta que ja estem al peu creta somital podent veure el cim, perfecte!! Una rampeta una mica més dreta ens deixa accedir a la cresta i ben bé per l’aresta arribem a la preuada Madonna. Per accedir-hi cal flanquejar per un curt tram de cresta rocosa equipada amb algun parabolt, no és difícil però hi ha un bon pati. I ja ho tenim!! A les 10 del matí ens plantem al cim ens fem quatre fotos de rigor amb la Maddona , contemplem el meravellós espectacle que ens envolta i intercanvi de felicitacions amb les altres cordades i avall!Caminant amb poca visibilitatUna bona imatge de neu boira i llumUps! Si ja estem gairebé al cim, i fa sol!!CrestejantI per fí la Madonna!!I com mola el cim i el solet!! En sortir de l’aresta tornem a submergir-nos a la boira. Cal estar molt atents de no perdre la traça perquè no veiem un metre per davant nostre. Arribem al refu en dues hores, mengem una mica, repleguem trastos i continuem baixant. Canvi de botes, les cames van soles! Baixem aprofitant dreceres, anem per feina i en una hora arribem a la furgo. Cansats i ben contents!!! Tot perfecte, excepte la boria, hem pogut gaudir d’un dia esplèndid dalt el cim , hem disfrutat de l’acivitat i hem coincidit amb gent molt simpàtica. Ens ha semlbat una ascensió molt bonica , tecnicament gens complicada però un bon tute. Cal caminar per arribar al refu, i aquesta és una de les gràcies d’aquest cim: que tot el desnivell es fa a peu, surts caminant des del cotxe (no s’agafa cap remuntador) Molt recomanable per qui vulgui iniciar-se en el món dels quatremils.AvallTornarem cap a la boiraArribem al refu, sopa calenta i continuaremEn el pàrquing amb uns francesos molt simpàtics, vam començar hidrarant-nos amb Aquarius i vam acabar amb un parell d' ampolles de vi!!...
