Fites entre tombes i gavines
Cursa cementiri
Montjuïc
3,2 km. 16 fites, en
realitat 6,4 km. 1-06-05 i 246 metres de desnivell positiu 49è de 62
classificats al C1
Quan passava per la Ronda Litoral arran del cementiri de Montjuïc més d’una
vegada havia pensat que seria un bon lloc per córrer una cursa d’orientació ben
especial. Es tracta d’un lloc molt laberíntic i amb molt de desnivell. Però, en
realitat mai vaig pensar que fos possible. Quan vaig rebre la informació de la
cursa no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig inscriure immediatament.
Fa anys vaig córrer per dins d’un cementeri. Va ser a Broadstairs, en una
estada de formació per a mestres de llengües estrangeres, el 2007. Alguns
matins sortia a córrer una estona i un dia de cop i volta em vaig trobar
corrent entre tombes. Va ser tot un flash. A Anglaterra molts cementeris no
estan tancats darrera de murs com els nostres.
Avui serà diferent. A més de córrer entre tombes hauré de cercar fites. Fa
força calor per ser a finals del mes de maig. Sort que correm a partir de les
18.00 hores, quan el cementeri està tancat al públic.
La primera fita és ben amunt. Toca orientar-se pel munt d’escales. Malgrat
que m’ho agafo amb calma es fa feixuc. A la segona toca baixar tot el que abans
hem pujat, per tornar-ho a pujar a la tercera.
T’he una certa semblança a una cursa urbana, amb carrers, però amb tombes
en lloc d’edificis, i moltes escales per salvar els desnivells. Cal no perdre
la concentració per tal de saber en tot moment on estàs i quin és el millor
camí o la millor escala per arribar a la propera fita.
Les gavines, que deuen ser les ames i senyores d’aquesta contrada, ens
miren estranyades i en alguns casos amb cares de poc amigues. Em trobo amb orientadors
en totes direccions cadascú concentrat en la seva cursa. És un constant puja i
baixa. Com que a la pujada vaig lent és més fàcil mirar el mapa, però a les
baixades cal controlar una mica més per evitar equivocar-se.
Acabo prou satisfet. Considero que no he fet errades. Ara bé la meva
velocitat de cursa és una mica lamentable.
Pel que diuen hi haurà una propera ocasió. Serà qüestió d’estar atent i
repetir l’experiència. A l’hora de marxar em costa trobar la porta de sortida.
Per on havia entrat ara està tancat. Però després d’alguna volta de més tot
resolt i cap a casa.
