Aguilas, entre el mar i el desert (Múrcia)
Dimecres, 2 - 7 d’agost de 2023Entre el mar i el desert, Múrcia i les seves badies. Litoral abrupte, fet d'alçades imponents i delimitat per caps on abrigar-se. Moles de roca amb parets marcant-ne els límits, fins i tot el vent les esquiva. Cabo Tiñoso i Cabo Cope com a referents, els ports d'Aguilas i Mazarrón com a refugi.Navegades llargues, plenes de llum i llevant. Des de Cartagena anem directes a l'origen del garbí, proa al sud-oest volem guanyar milles. Aguilas, densa i bulliciosa, em retorna als estius de la infància.Ciutat plena a vessar d'una multitud alegre i sorollosa entregada completament a les vacances, ingenus no l’esperàvem tan gran. Però en les distàncies curtes guanya, s'hi percep el seu caràcter i un impuls mariner que captiva. Aguilas viu ancorada als anys vuitanta.Després de tants dies de mar ens cansem caminant-la. Turisme terrestre per descobrir de ben a prop una costa que desborda moviment i color. La mitjalluna mana, simetria natural que la mà de l'home organitza en cales ordenades i funcionals.Economia integrada entre terra i mar que deixa rastre en petits dics marins convertits ara en jardins de posidònia o parets fossilitzades esculpides pel vent. Bellesa neta de colors simples i soroll d'onades.La sorra càlida acull una vegetació dura que inverteix tots els recursos en la supervivència, només verd amb aires de desert. I gent, molta gent, explosió de para-sols, batibull bigarrat que esvalota. Pausa en el llevant que dicta l'hora del retorn, fidels al seu designi aproem al nord.Puerto de Mazarrón, arrecerat entre esculls i tota mena d'aigües rases ens brinda platges on les onades són batalló, illots i roquissars donen identitat pròpia a cada racó. Poble modern i antic alhora, costumista a més no poder.Aquests han estat dies tranquils, dies de navegades contemplatives i port que em reafirmen en una idea, aquesta costa és bonica a més no poder i muntanyosa, la caminaria sencera. Però trobo a faltar el silenci de les nits, va sent hora de fondejar.Quadern de bitàcola: a estribord desfila una costa on tots els noms semblen exòtics. Navegar per aigües noves motiva i genera incertesa a parts iguals. No hi coneixem els costums del vent i aquests primers dies busquem el recer del port per descobrir-los. Alumnes aplicats, observem per aprendre les seves dinàmiques:* Cartagena - Aguilas (2 d’agost): 35 milles nàutiques i set hores de motor. Retorn a l’anàlisi compulsiu de les previsions meteorològiques amb la variant afegida de ser una costa desconeguda per nosaltres, optem per la prudència i acabem navegant sense vent.Aquest estiu falta el terme mig, els nivells d’intensitat passen de calma absoluta a mar gruixuda sense deixar massa opció a la vela quan es tracta de navegades llargues. L’atractiu del litoral compensa la monotonia del motor.* Aguilas - Puerto de Mazarrón (6 d’agost): 25 milles nàutiques i cinc hores de navegació, tres de vela i dues de motor. Navegada tranquil·la amb el vent just per inflar veles. Tècnicament comencem el retorn, proa al nord-est.A Aguilas amarrarem al port esportiu Juan Montiel (enllaç), còmode i modern, situat a l’extrem de la població, tindrem una bona caminada fins el centre urbà pel pintoresc passeig marítim. El port està a tocar una costa amb aires africans que marca la diferència amb tot el que hem vist fins ara, certament suggerent.L’altre port situat a la badia principal del poble mateix, Puerto Deportivo Aguilas (enllaç), és més econòmic, però compta amb molt pocs amarres per transeünts i queda menys protegit en cas de llevant fort.A Puerto de Mazarrón ens decantem per Club de Regatas Mazarrón (enllaç), petit, cordial i maniobrable. L’ambient és tan familiar que et sents ben rebut des del primer moment, els amarres tan sols són per transeünts, però si algú està fora te’l lloguen. Amagat rere una illa i arrecerat entre esculls i aigües rases queda ben protegit, però en cas de vent fort pot ser difícil sortir-ne.Si aquest està ple sempre queda l’opció del Puerto...
