Volta al Pedraforca
Per aquells que no es veuen amb cor de ni amb forces remuntar 900 m. de desnivell en un no res per a tornar-los a perdre tot seguit, o per als qui els genolls o el vertigen els impedeix grimpar, desgrimpar o relliscar per incòmodes i llargues tarteres, hi ha una alternativa per conèixer des de sota un un dels cims més emblemàtics del Pirineu català: la volta al PedraforcaAl meu cas ja havia pujat el cim un parell de vegades, i vaig recorrer en sentit invers la primera part en fer un tram del GR 107 (aquí); em faltaven els vessants sud i oriental. Però els meus acompanyants Montse, Juli i la meva germana Bea només havien arribat a veure'l en fotos o des del refugi Lluís Estasen en el millor dels casos, i ni se'ls passava pel cap d'intentar pujar-lo; així que aquest tour va ser una bona forma d'estirar les cames a l'ombra de la muntanya mítica.Track i més dades a WikilocEn ser circular, es pot començar lògicament per qualsevol punt; però sens dubte el més accessible és GósolPugem pel carrer Cerdanya, al començament per sobre de la carretera que s'alça cap al Coll de JosaAquest és l'antic camí que comunicava amb la comarca veïna a través del Pas dels Gosolans. La vall de Gósol va quedant per sota de mica en mica, al vessant oposat s'eleven els CloteronsEn poc menys d'una hora arribem al Coll de Font Terrers (1625 m.), hi arriba una pista procedent de la carreteraA partir d'ara la cara sud de la Serra del Cadí serà la principal protagonistaAquí girem a la dreta i en deu minuts arribem a la Coma dels Carners, el PRC-123 es desvia pujant prop del torrent per assolir la carena de la Serra del Verdet i baixar cap al refugi per la canal del mateix nom. És una altra versió més "heavy" de la volta al PedraforcaEl GR continua amunt amb alguna rampa forta i girant cap a nord-est de mica en mica. A sota nostre s'obre la Coma de Cerneres, que em porta molts i bons records......de quan vaig baixar-la sencera fa uns quants anys des del Collell (aquí), cap a on ens dirigim araEn canviar a la cara nord la pujada se suavitza; passem per la Font de la Roca......i ja tenim el Collell a tir de pedraUna mirada sobre la Coma de Cerneres i el Cadinell, el nostre camí ha vingut per l'esquerraParem una estona i ens disposem a conèixer el vessant nord-est, que dóna a la vall de Gresolet. És el tram més fàcil ja que és tot pista fins al refugi. El cim del Pedraforca ja es deixa veure dalt de totDeixem ja enrere les vistes sobre el Cadí. aquí en direcció al Comabona......i agafem una bona panoràmica de la Vall del Gresolet; enfront tenim el Coll de la Balma, per on puja el GR 107 i GR 150, i al fons la Tossa d'Alp, Puigllançada, Serra de Montgrony i TagaAls trams en què els arbres no permeten les vistes ens delectem amb les torrenteres que baixen gairebé de dalt de la serra......que a l'hivern es converteixen en gelades canals......però sobretot, amb les impressionants parets de la cara nord, delícia d'escaladors i altres espècies de cabresDesprés d'una hora de pista arribem al trencall que puja al refugi Lluís Estasen (1675 m. - 3h 45'), al peu del gegant de pedraAquí parem a dinar; quan reprenem la marxa ho fem un altre cop seguint les marques del PR-C-123, que es dirigeix a la tartera i a l'enforcadura, però de seguida el deixem i ens desviem per un altre camí menys transitat en suau descens pel mig d'un bosc de comte de fadesAquí també trobem tartera, més petita que l'orignal, peròI quan girem cap al sud-oest per encarar l'últim tram de la volta, la Serra d'Ensija es mostra en tota la seva esplendorMentrestant, per sobre els nostres caps, el Balcó de la Joaquima, un apèndix del Pollegó Inferior, que treu el nas pel darrereArribem a uns prats i el camí es converteix en pista, ara sí que contemplem la cara sud del massís, coronada pel Pollegó InferiorUn trencall al costat d'una casa enrunada és el punt de sortida per a l'ascensió al cim més oblidat de la muntanya. Seguim per la pista fins al Coll de Jou, on entrem per un moment a les antigues explotacions de carbó; i...
