Les tines de la vall de Flequer (425 m)
Dimecres 22 de febrer de 2017Hora de sortida: 2/4 de nou del matí.Ubicació: Comarca del Bages.Temps aproximat: 3 h 30 m (9 km.Desnivell: 225 m.Dificultat (1): Fàcil.Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem la A-2 fins Abrera (sortida 582A) i seguirem en direcció a Manresa. Passarem per Monistrol de Montserrat. Més endavant, agafarem l’autopista C-16 (Terrassa – Manresa) i anirem cap al Pont de Vilomara.Del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort per la BV-1224, poc abans del punt quilomètric 4, agafarem a mà dreta un pista (indicador Tines del Flequer), creuem la riera i poc més enllà trobarem un espai destinat a aparcament. Itinerari: Aparcament (256 m) Mapa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i penells explicatius de l’itinerari SL-C 52. Ens guiarem per les estaques indicadores d’aquest sender fins a les Tines del Ricardo.Pujarem pel camí del Flequer (S), deixant a mà esquerra el d’Oristrell (retorn) i poc més enllà el de la pedrera.Enclotat a mà dreta queda el Torrent del Flequer. A l’altre costat, envaïts per la pineda, veurem marges de pedra seca que suportaven els antics bancals de vinya i barraques. Deixarem el camí del Flequer per un de carreter a mà dreta, en baixada. Tines del Bleda (300 m) Continuarem pel camí carreter, trobarem una barraca de vinya i creuarem el torrent.A la bifurcació anirem 100 metres a l’esquerra fins les Tines del Tosques.Tines del Tosques (287 m) Tornarem enrere i a la bifurcació agafarem un corriol que gira a l’Est per l’obaga de la Serra de Puig Gili. Passarem pel costat de marges de pedra i d’un dipòsit de vinya. També sobre diverses lloses de pedra per salvar rases. Aquestes rases als pendissos evitaven l’erosió hídrica del terreny.Baixarem un tram esglaonat i, poc més enllà, ja veurem les Tines de l’Escudelleta, prop del torrent.Tines de l’Escudelleta (314 m) Continuarem per un camí carreter, creuarem de nou el torrent fins a la cruïlla.Bifurcació (332 m) Indicada. Per l’esquerra retrobarem el camí del Flequer per on podríem retornar a l’aparcament. Continuarem en direcció Est, ara pel marge dret hidrogràfic, fins al proper grup de tines.Tines del Ricardo (338 m) Un cop visitades retornarem a la bifurcació anterior i agafarem una pista a mà dreta que va guanyant alçària sobre la vall, pel marge esquerre del torrent.La pista va remuntant i, en un moment donat, seguint els senyals indicadors, agafarem un camí a l’esquerra que ens portarà fins a la masia de Can Flequer. En aquesta masia, a finals dels anys 40 del segle passat, va tenir lloc un segrest que podeu veure explicat en aquesta pàgina: https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-pont-de-vilomara-i-rocafort/els-maquis-a-can-flequerDes de la masia, agafarem la pista en baixada, que ja no deixarem fins arribar a l’aparcament on hem deixat els cotxes.Hi localitzarem diversos penells explicatius sobre l’activitat vitivinícola i com va influir en el canvi de la fisonomia del paisatge. També ens permetrà veure els conjunts de tines de l’Escudelleta i del Tosques.Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16514414Observacions: El paisatge que veurem un cop arribats a l’aparcament on s’inicia la ruta per la vall del Flequer, és ara dominat pel pi blanc, però imagineu-vos tot el paisatge ple de vinyes, a les acaballes del s XIX.L’indret amb més concentració de tines a peu de vinya de la comarca del Bages és un terreny escarpat, sense cap punt pla, excavat per un torrent pel qual a penes baixa aigua quan plou....Els pagesos van fer un esforç colossal per necessitat econòmica: van arrencar el bosc i hi van fer feixes amb pedra seca per plantar-hi les fileres de ceps. Com que les terres eren lluny, es van construir les tines a peu de vinya, perquè era més fàcil transportar el vi que no pas el raïm, que corria el risc de fer-se malbé.Durant el s. XIX el Bages va ser la comarca de Catalunya amb més hectàrees de vinya i producció d’hectolitres de vi. El 1860 el 64% de les terres...
