El camí del llorer
El camí del Llorer, anomenat equivocadament com a canal, és un traçat mig equipat que transcorre per l'interior de la canal de l'Artiga Baixa.El camí del Llorer és un itinerari que es va equipar l'any 2005, quant els escaladors Ricard Darde, Armand Ballart i d'altres companys, netejaren i condicionaren part de la canal, per poder fer més transitable l'accés a la zona d'escalada de la Plantació, el que permet l´accés des del camí dels Pollegons fins a la zona de les Gorres i la Plantació, mitjançant múltiples grimpadetes. És una continuitat natural de la canal de l'Artiga Baixa.Un camí que enllaça el final de la canal de les Dames amb la regió de Tebes. Té l'equipament just per superar tres curts ressalts d´uns 5 metres cadascun i molts trams de grimpada fàcil.El camí del Llorer solca per el vessant meridional de la muntanya de Montserrat ascendint, cap a gregal, des de la confluència de la part alta de la Canal de l’Artiga Baixa i el Camí del Coll dels Pollegons, fins enfilar-se al Coll Nord de la roca del Gorro Frigi.El recorregut, que supera un fort desnivell, te alguns trams equipats amb grapes a la part central de l’engorjat rocós que en ajuden a progressar per una roca lliscadissa i polida per la baixada de les aigües del torrent.El camí del Llorer no es tan conegud i transitat com els seus homòlegs de l’Artiga Alta i Baixa o d’altres canals, barrancs o ferrades clàssiques, que s’organitzen paral-lelament davallant pel vessant sud en direcció ponent, a poca distància entre elles i oferint diferents recorreguts ascendents o descendents amb diversos graus de dificultat tècnica.Probablement el camí del Llorer no es gaire transitat perquè no figura al mapa de l’Alpina o perquè el monjo benedictí Ramon Ribera Mariné tampoc recull aquest itinerari en cap de les dues edicions dels seus llibres “Camins i Canals de Montserrat” i “Itineraris per la Muntanya de Montserrat”, que són una petita Biblia entre els monserratinistes.No trobarem al seu recorregut marques de pintura de cap color que ens orientin en el camí com passa a altres camins o canals equipades. Nomes trobem fites de pedres que, de vegades, no son prou evidents i ens confonen mes que orienten.Ascens:Sortirem del Camí de la Vinya Nova travessant el Clot de la Mònica per una pista ample perpendicular al camí de la Vinya Nova, que creua uns camps d’oliveres i vinya per desprès endinsar-se a la muntanya, en direcció tramuntana, travessant un bosquet d’alzines i pins.Poc a poc anem guanyant alçada entre el Frare d’Abaix i el Serrat de la Pastereta fins arribar a la cruïlla del camí que porta a Sant Joan a la dreta o al Coll dels Pollegons a l’esquerra.Creuamet clot de la Mónica amb Camí de pollegons.(Final de les dames i a la dreta Camí del llorer.Prenen el Camí del Coll dels Pollegons fins trobar la part final de Canal de l’Artiga Baixa marcada amb una fita de pedres apilades junt a un arbre a l’esquerra del camí, seguim un metres i una altra fita, aquesta vegada a la dreta del camí, ens marca el inici del Camí del Llorer.Molt a prop del inici de la canal trobarem el primer pas equipat amb unes grapes que superen, acrobàticament, un bloc gegantí encastat al bell mig del díedre.Seguirem progressant canal amunt fins arribar a un petit replà on la canal es bifurca. Hem de tirar cap a la dreta, tot just per on s’estreny verticalment l’engorjat rocós, i no pas per l’esquerra on hi han unes fites ben visibles, ja que aquest camí s’enfila per una canal paral-lela al Camí del Llorer, de densa vegetació, que discorre entre l’Agulla dels Col-leccionistes i la Mamella i que ens porta als diferents collets, alguns d’ells complicat descens, formats pel conjunt d’agulles emplaçades a ponent del Gorro Frigi batejades com el Barretet, L’Agulla de la Plantació i l’Agulla del Megui.Superat l’engorjar rocós, amb l’ajut d'alguna grapa més ,anem guanyant alçada fins, que poc a poc, deixarem la canal, pel seu vessant occidental, travessant un bosquet humit...
