Gorro frigi: com no la monprat
Algun dia s'ha de fer. Avui he quedat amb el Miquel Àngel que l'ha fet una fotimer de vegades i farà els llargs de navegació doncs és una via que es fa poc. Segurament per aquest compromís d'aventura que té la via poc equipada. Aquí no podem dir allò d'anar seguint els parabolts doncs n'hi ha pocs.Primer parlar de l'esperit de la via per entendre-la bé. Estrictament, quan la va dissenyar en Monpart es va plantejar com una variant per evitar el diedre de la via Haus - Estrems que era molt complicat (V+) i va fer una variant intel·ligent evitant les dificultats per la dreta. Es tracta de dos llargs que acabarien enllaçant per dalt amb la Haus Estrems per dalt. Tristament la Haus Estrems ha desaparegut engolida per altres vies amb parabolts ... però això és una història que us explicarem un altre dia. El que ha de quedar clar és que la Monpart és una via eminentment lògica (i poc equipada).Descripció de la via:Ens situem en un contrafort herbòs i trencant on acaba la cara més visible de la paret de Gorros. Per aquí començava la via Haus-Estrems.1ra tirada (III - 35 metres - 2 claus): Pugem pel contrafort que no presenta altra dificultat que la roca que es poc de fiar. Cal anar amb compte amb la roca que no sempre és de fiar. Hi ha possibilitat de posar algun friend petit però serveix com "quitamiedos" més que alguna altra cosa. Fem la reunió en una destacada alzina. A la dreta podem veure la reunió de la via de l'Adrià que representa l'altra tendència oposada de l'escaldada clàssica, amb assegurances abundants que marquen el camí.2na tirada (III - IV - 30 metres - 3 parabolts): Continuem per una fissura trencada però la roca ja comença a millorar. Es pot posar un friend petit a la fissura. Més amunt cal estar molt atent doncs cal trobar els tres parabolts. A la vora hi ha els burins vells. Aquesta restauració la va fer en Joan Prunera i Joaquim Llòria a l'any 2012. En dues altres ocasions es va fer un reequipament de la via però els "talibans" van traure l'equipament.La veritat és que tothom coincideix amb posar una graduació de IV doncs hi ha moltes preses però el tram és prou vertical.3ra tirada (IV+ - 30 metres - un pont de roca i tres parabolts): Comencem amb un flanqueig a la dreta molt fotogràfic. Hi ha un merlet genial on posar-nos en la vertical de la paret i tirar amunt. Les preses són abundants. Veiem el cordino del pont de roca però lluny. Es pot posar algun merlet. Més amunt trobem un parabolt i iniciem un flanqueig a l'esquerra aprofitant una ressalt. Aprofitem algun parabolt de la via de l'Àdrià que puja aquí després d'haver superat l'extrem d'un sostre per l'esquerra.Arribem a la reunió del water per on passaven moltes de les principals vies que transites per la paret del Gorro Frigi.4rta tirada (IV - 45 metres - 5 parabolts): La variant Montpart s'incorporava a la via Haus - Estrems però aquí ja ha desaparegut la via engolida per les vies Carles i Adrià. Nosaltres vam rapelar per posar el nas al famós diedre de la Haus - Estrems, fa por. Crec entendre que per la dreta de la reunió del water surt la via de l'Adrià mentre que per l'esquerra surt la Carles - que pot evitar la reunió anant més amunt. El primer de cordada va sortir per l'esquerra i no va trobar assegurances fins arribar a la Carles mentre que el segon va anar per la dreta - que sembla molt complicat però es surt força millor del que sembla doncs estem en un "camp de patates" expressió montserratina que indica paret plena de còdols molt agraïts per escalar.Anem, ara si seguint els parabolts.5na tirada (III - 45 metres - 3 parabolts): La paret s'aplana i passem pel que seria el replec de la gorra. Anant a l'esquerra fins sortir al cim.Descens: Veiem una instal·lació nova de ràpel que deu d'evitar la caiguda de pedres. Però nosaltres encara muntem el ràpel a l'extrem de sempre mirant a la Magdalena Superior. És un ràpel d'una vintena de metres. Anem a una instal·lació que es troba a la dreta de la paret i muntem el ràpel de 55 metres.Sortim una mica més avall...
