Espero que el 4 de juliol diguin poc o gairebé res
És d’esperar, d’esperar i de desitjar, que el proper 4 de juliol, el Govern es ventili aquesta anunciada informació sobre el referèndum amb quatre vaguetats. I si pot ser amb tres, millor. Ben sabut és que la paraula és de plata i el silenci d’or. Aquesta dita és sàvia i ve molt a tomb per dir a aquells que es deixen arrossegar pel suposat secretisme del Govern amb totes les iniciatives importants que calen per a tirar el procés endavant. Massa gent de bona fe es deixa endur per la cançoneta del dret a la informació que amb tant d’èmfasi van repetint els mitjans de manipulació, que ells, a ells mateixos, es diuen mitjans de comunicació. Sobretot, evidentment, els contraris del procés -quan no enemics de Catalunya- i de tot allò que vagi més enllà del que els franquistes -encara me'n recordo bé- en deien “particularidades regionales”. “La gent vol saber”, diuen. Com si ells sabessin què vol la gent, quan en realitat volen dir “nosaltres volem saber”, perquè, si no saben, com manipularan, o si més no qualificaran, la informació per a donar-li la volta que convingui en favor de la línia editorial, a la voluntat dels amos, siguin aquests particulars o institucions públiques? La gent que diuen que volem saber, una cosa sí que sabem. I és que sembla ser -quina casualitat!- que l’únic que ha de ser “transparent” és el nostre Govern. I també sabem que en aquesta partida d’escacs de vital importància, s’exigeix a un dels jugadors -només a un- que digui a l’altre quins moviments faran els seus alfil de rei i peó de reina, per exemple. Per cert, és una veritable llàstima que actualment es jugui tant poc a escacs. També, la gent que diuen que volem saber, sabem que hi ha polítics que han assumit importants riscos personals, d’altres que els estan assumint i d’altres que els assumiran en aquest difícil camí. Mentre “comunicadors” i tertulians de tres-al-quilo, des de les seves còmodes i remunerades poltronetes van insistint en la cançoneta de “el poble vol saber” sense cap mena de risc. El que estant fent els nostres polítics independentistes ho valorem tots aquells que sabem què vol dir assumir riscos a la feina i la vida. I amb aquest sacrifici tenen tota la força moral del món per procedir de la millor manera a parer seu. Que ni Catalunya és Escòcia ni Espanya és el Regne Unit. Serà una satisfacció sentir el 4 de juliol, que els mitjans de manipulació critiquin el Govern per no haver “aclarit res o ben poca cosa”. Voldrà dir que seguim pel camí correcte.
