Northland, el llunyà Nord de Nova Zelanda
Les terres del nord de Nova Zelanda ens van semblar magnífiques i sorprenent , no parlarem de grans paissatges i aglomeracions de gent, però si indrets tranquils, peculiars curiosos i lluny de les multituds, llocs molt especials. Rusel: Anem amunt i plou amb ganes, arribem a Rusel ( el 1º assentament europeu a la Illa…La Invasió) . A banda del temporal d’aigua i vent el poble no li vam ttrobar cap encant , a més a més se’ns ha punxar una roda.Era diumenge i en un poble tan petit tot era tancat. El noi de la benzinera ens va envia a casa del mecànic i allà mateix ens repara el forat que havia estat ocasionat per una pedra. Genial! Continuem ! La veritat és que la gent era molt ,molt amable. De Rusell agafem el ferri cap a Pahia, un poblet amb una mica més de moviment. Però contiunuva plovent i no vam parar. Rusel: Lake Rotopokaka o Coca Cola lake. El dia s’obre i la següent parada és en aquest llac que vam trobar de casualitat remenant per internet. Ens va semblar genial, el llac té uns calors marronosos pels minerals i per això en diuen Coca Cola Lake. La platja al mar just al costat d’ aquest llac ens van semblar de somni..quina platja!!Els peculiars colors de l'aiguaBen refrescant!!I després a la platja del costat Tepaki Sand Dunes, per veure aquesta meravella ens vam desviar una mica a l’oest i és un altra d’aquells racons que ens va semblar un regal de la natura, quins colors! Quin bé de Déu de dunes, dunes, sorra i més sorra. Immens i especial. Cape Reinga, al vespre arribàvem al punt més Nord de la Illa , on comença la SH1. Hi havia boira i però la poca estona que es obrir va seru n moment màgic en que vam contemplar el far, el mar i el sol com s’amagava. Va ser genial i molt especial . En marxar el sol torna el fred i la boira, i marxem. Estem contents d’ahaver fent tants quilòmetres per arribar a aquesta punta de món. Hi ha moments que són molt especials i no saps per què , i aquell en va ser un.Quilòmetre 0 de la SH1Ens rep la boiraPerò quan s'aixeca ens deia a aquestes vistesI el Quim moooolt content d'estar aquí 90 mile Beach: Una platja llarguíssima, de sorra humida i dura que es pot recòrrer en cotxe. Se sol fer en 4x4 o bicicleta. Tot i que ens va donar la impressió que la sorra era ben sólida i es podria fer en un cotxe normal vam fer uns quilòmteres però sense arriscar-nos gaire. Una platja molt peculiar, diferent i en aquell moments molt solitària Seria xulo fer-la pedelant. Fent uns quilòmetres per un terreny molt delicat Ja de tornada cal anar al poble de Kohuhohu i allà agafar un ferri fins a Rawena. Un poble de 4 cases molt senzill i autèntic . I amb uns pastisso de carn boniiiiisims!!! Rawena:Canoa MaoríQuin pastisset de carn! Boníssim!!Koutu Beach una llarga platja amb roques i blocs , el millor accés és anar fins al final de la pista i baixar fins la platja. Segons l’alçada de l’aigua es pot caminar o no entre els blocs. Nosaltres hi vam arribar just quan l’aigua començava a retirar-se i com canvia el paisatge!! És un raconet senzill i tranquill que s’hi s’esta en ruta pel Nord val la pena fer una paradeta.Waipona Forest. Una reserva on encara hi queden alguns Kauris, arbres autòctons de Nova Zelanda ( que evidentment se n’han anat carregant amb desmesurades tales). En aqust bosc hi trobarem al kauri més gran de la Illa. És impressionant arribar als peus d’aquest gegant i passejar per aquest bosc. I aquesta és la última parada en territori de Northland, ens ha agradat molt, la seva senzillesa, la seva tranquilitat i els seus paissatges peculiars i màgics. No és el territori més espectacular i popular de la illa Nord, però a nosaltres ens va robar el cor,s’ hi respira una atomsfera molt especial , solitària i és en...
