Amoixats a la Punta Senyalada (esquí de muntanya)
Fa un parell de mesos que vam aturar l'activitat del bloc a causa de la indignació que ens va provocar la retallada de llibertats i la persecució política que sotmet l'Estat espanyol els independentistes catalans... efectivament, en ple segle XXI a l'Europa presumptament tan avançada tenim presos polítics. Però creiem que en aquest punt ara el que hem de fer és mostrar-nos orgullosos de les persones que són a presó per defensar allò que els ciutadans vam votar majoritàriament i mostrar sempre que puguem els nostres llaços grocs que reclamen el seu alliberament immediat i posar fi a aquesta atrocitat jurídica que només s'entén des de la no separació de poders que es viu actualment a l'Estat espanyol.Per tant, 'santtornemhiquenohaestatres'... reprenem l'activitat al bloc amb una gran jornada d'esquí de muntanya per l'escenari, la Punta Senyalada (18 km, 1600 m+, BE, S2-S3, 7:30 h), però sobretot per la companyia: el Carles, la Montse i l'Aniol; com diria el Foraster: "Sou molt bona gent!" ;-). Quin plaer quan aquests que en saben tant et porten a fer coses que d'altra manera seria difícil que poguéssim afrontar a causa del nostre discretet nivell. Paciència i capacitat il·limitada d'adaptació als companys d'excursió no sempre és fàcil, però el Carles i la Montse ho van fer de cum laude i més tenint en compte que les condicions no eren les millors per afrontar l'ascens al citat cim. I és que des que vam sortir de baix ja vam veure que el regel havia estat molt pobre per no dir directament inexistent a les cotes inferiors. Però, calma, molt calma i ja ens ho trobarem... i si cal girar, ja girarem, però ho farem tots 4 junts, malgrat que ells dos haguessin pogut fer cim, pel cap baix, en una hora menys... hora que ens pensàvem que seria clau per no trobar la neu podrida i perillosa del tot.Per sort, cap a la cota 2400, quan sortim del bosc, veiem que el regel ha estat una mica més efectiu i tirem amunt una mica més engrescats, descomptant una petita part de pujabaixa que a la tornada ens obligarà a tornar a posar pells. Neu estable arreu que ens permet progressar amb seguretat les parts més pendents cap als 2600 (pampallugues vermelles en alguna volta maria...) , just abans de la pala final que haurem de foquejar evitant una breu zona sense neu que ens obligarà a descalçar-nos un momentet els esquís.Assolim el cim sense més dificultats i gaudim dels pics veïns: Bessiberris, Conangles,... els bons parlen que si van baixar per allí, que si està molt bé descendir per allà,... jo l'únic que veig són parets on posar-s'hi amb esquís sembla una temeritat, però les seves cares transmeten passió i dóna gust escoltar-los. Fet el repàs tirem avall per la pala més orientada al sud ja que la que mira més al S-O, per la que hem pujat, té el citat tram sense neu. No les tinc totes perquè des de baix es veia força pendent i amb un punt d'exposició, però els mestres em diuen que no, que xalarem. Encert total: la pala és pendent però no t'escup cap a l'exterior com semblava des de baix i, a més, l'agafem amb una neu primavera que es deixa esquiar a plaer, un puntet pesadeta, però res greu.Fem 600 m- molt bons abans d'endinsar-nos un altre cop al bosc on ens posem en mode supervivència (uns més que d'altres) ja que la neu està molt transformada i el bosc és bastant frondós.Assolim el Pla de la Cabana i es produeix l'excentricitat (diguem-ho així) de la jornada: veiem una família a les 3 de la tarda seguint el camí d'estiu per intentar arribar als llacs; just quan estan a punt de posar-se sota la línia d'una canal molt dreta veiem que baixa una bona allau per la citada canal... els cridem que surtin d'allí (bé, jo no, perquè sempre arribava a les pauses una mica més tard que els meus companys -tot el dia fent la parada del babau...-) i sense saber ben bé què passa interpreten correctament que han de recular. Malgrat que es mouen amb bastant celeritat no és suficient perquè un del grup sigui escombrat per l'allau; per sort no queda enterrat i tan sols s'ha...
