Via normal pilier saint martin
DIMARTS 24 DE JULIOLDesprés de la pallissa d’ahir, amb el Joan hem decidit afluixar un xic el pistó, sense deixar els nostres objectius de conèixer la zona.Aleshores el Joan va recordar una via ideal per aquest fi,l’Aresta de la Pierre Sant Martin, una paret sense pretensions , cami del refugi de Marialles i que a part de estar completament assegurada, es maca i sense aproximació, vaja tot un regal per a les nostres cames.!!!Sortim del càmping a les vuit i en menys d’una hora ja estem a Vilefranche de Conflent, ara ens desviem de la carretera principal per anar a Villarec i sense deixar la carretera asfaltada en cap moment ja arribem al nostre pàrquing , en una petita central elèctrica.Sobre nostre veiem l’aresta que volem pujar.Preparem el material al mateix cotxe i fem la petita aproximació , molt còmode.A la zona hi ha equipament esportiu que utilitzen les empreses d’aventura per portar clients, i aviat tenim companyia, per sort els clients son principiants i no faran la via, tan sols el primer tram i tindrem tota l’aresta per nosaltres sols.La primera tirada presenta dues opcions, una de fàcil que deixem per als nostres veïns i una directa que volem fer nosaltres, una placa equipada d’esportiva amb una dificultat de cinquè superior o sis a, aquest tram difícil concentrat en un parell de passatges de slap.La reunió la fem en una balconada a uns trenta metres.La segona supera un sostret per l’esquerra amb un passatge aeri, però aviat torna ajeure’s fins entrar en la següent reunió també a trenta metres. Cal dir que de moment no hem posat res del nostre material, la via demana portar algun camelot , però son bàsicament per reforçar les reunions que per altre banda no estan malament donat que es fan en arbres força potents.La tercera tirada és com l’anterior o un xic més fàcilLa quarta , també és fàcil, però per fer,la més interessant la via va cercant els trams de paret més verticals i en algun d’aquests cal mirar-se bé el passatge..La cinquena ja és més interessant i més mantinguda tota ella però la dificultat és suau i et permet gaudir-la molt.La sisena, comença tombada però agafa una placa que poc a poc va redreçant-se fins que arribant a la reunió hi ha algun passatge vertical i bonic.Aquesta reunió la fem just al fil de l’aresta, ara tan sols ens resta fer tota l’aresta que ens separa del bosc de la dreta per anar a cercar el camí de baixada.La baixada molt còmoda i senyalitzada, en deu minuts ens deixa al camí que hem deixat a peu de via i a cinc minuts del cotxe.La via ha estat molt rapida i bonica, com diu en Joan , una via que cal anar repetint per a assumir el seu encant.Hem acabat molt aviat i ens relaxem fent fotos de la zona i de l’itinerari i poder fer la ressenya, aleshores ens adonem dels castells que s’estan muntant sobre nostre i decidim marxar. No trigarà gaire en caure el primer ruixat.Ha estat una matinal molt bona, Gracies Joan!!!, no hi ha com tenir un bon guia per conèixer aquests llocs.Dema ja podrem tornar a castigar el cos.J. ESTRUCH
