Tendeñera (2.845 m) per la vall d'Otal
L'any passat ja vam fer un intent al Tendeñera. De fet no va arribar a ser un intent perquè una nevada primerenca, caiguda a finals d'octubre, ens va obligar a canviar de plans. Aquesta vegada hem vingut dues setmanes abans però també dubtàvem perquè la previsió del temps no era massa bona. Finalment ens hem decidit a intentar aquesta ascensió i ha estat un èxit. La boira no ens ha deixat veure el magnífic panorama que ofereix el cim del Tendeñera però hem pogut gaudir d'una gran ascensió en un dia gris per les solitàries valls d'Otal i Ordiso.
Ahir al vespre vam arribar a San Nicolás de Bujaruelo i ens vam allotjar en el refugi. Avui encara era negra nit quan hem sortit amb els frontals en direcció al Tendeñera. El primer tram de camí és per la pista que puja per la val del riu Ara i després es bifurca en direcció a la vall d'Otal. Ben aviat hem deixat la pista, que puja fent llaçades, per tallar-la seguint un caminet fins al Collado de Otal, un fals coll que dóna entrada a la part planera d'aquesta vall. Seguint novament la pista hem arribat a la Cabaña de Otal, un refugi lliure una mica atrotinat però apte per dormir-hi amb certa comoditat.
Des del refugi d'Otal el camí, marcat com a GR, puja per la vessant esquerra de la vall fent una gran llaçada i guanyant desnivell fins arribar a una gran feixa o valleta penjada, la Faja Basarán, per on hem seguit pujat fins arribar al Collado de Tendeñera (2.351 m). El dia seguia gris i més amunt la muntanya estava coberta de boira però no plovia, de manera que hem seguit endavant en direcció al cim.
A partir del coll el camí ja no té continuïtat. Encara ens quedaven 500 metres de desnivell i el camí està bastant desdibuixat però hi ha moltes fites que ens han guiat perfectament a través de la boira. A poc a poc hem anat pujant fins arribar als metres finals on cal grimpar una mica (no arriba al segon grau) i després travessar caminant un petit tram de cresta, com un pont, fàcil però amb estimballs a banda i banda. Finalment hem arribat al cim del Tendeñera (2.845 m). Des d'aquest cim, que té més de 500 metres de prominència, hi ha una gran vista dels massissos del Monte Perdido i el Vignemale, entre moltes altres muntanyes. Malauradament, avui les condicions eren pèssimes i no hem pogut gaudir del panorama, ja que la boira ho tapava tot. Hem fet les fotos de cim però no hem pogut fer la panoràmica circular i el dron, una vegada més, s'ha quedat guardat a la motxilla sense poder volar.
Sense entretenir-nos gaire hem iniciat el retorn, tan llarg com la pujada, pel mateix camí. Hem arribat al coll de Tendeñera i hem seguit pel camí marcat com a GR per on havíem arribat aquí a través de la Faja Basarán. Al final d'aquesta feixa hem deixat l'itinerari de pujada per prendre un camí, a l'esquerra, en direcció al Collado de Ordiso. És una variant que ens ha permès recórrer la vall del mateix nom, molt solitària. Des del coll hem baixat sense camí fins a una cabana enrunada i després hem seguit baixant per un corriol fins a la confluència amb la vall del riu Ara. Finalment hem baixat per la vall principal, seguint el GR11 que recorre aquesta vall, fins arribar a San Nicolás de Bujaruelo on hem acabat la nostra llarga jornada de muntanya.I aquí teniuuna pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.
ÀLBUM DE FOTOS - TRACKENTRADES RELACIONADES:
GR11: Bujaruelo
-Panticosa, 2001 GR11: Góriz -
Bujaruelo, 2001 Ascensió al
Vignemal, 1975
PARTICIPANTS:
Joan G. - Joan Y. - Pablo - Rosa - J. Rafel
DESNIVELL: 1.800 m
RECORREGUT: 28 km
HORARI: 12 h
MAPA:
