Existencialismo, 6b/A1 (650 m.), Paret d'Aragó, Montrebei.
Si… ens van passant coses… hi han activitats, fins i tot vies en concret… que esdevenen necessàries… necessitats existencials…Ja fa temps que li anava radera, els esperons més alts de la punta de la paret d’Aragó sempre m’han aclaparat, recordo passar-hi de petit d’excursió i més endavant amb bici i al·lucinar mirant aquesta mole contundent i grandiosa.És una via llarguíssima, i costa trobar la finestra de l’any per abordar-la, si massa calor, si massa poca llum, si ara fred… cal fixar-s’hi, esperar el moment, plantejar l’estratègia… Un parell de cops se m’havia presentat el moment, que al final per mi no ho va ser, el primer cop per fred, el segon per mala estratègia…Finalment hem trobat el moment, a més com a mi m’agrada, amb sinceritat, amb treball en equip necessari, rialles, i calma… com demana la via ;-)L'existencialisme es planteja la consciència de la mateixa existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...Una via aventurera, que ens demana, decisió, tenacitat, resistència i en la que no val a badar... Nosaltres ens hem encantat una mica, per sort amb aquesta tropa això significa que s’allarga la festa! La celebració amb birres 0,0 d’una màquina de vending prop de Benavarri no ens va fer justícia però ;-))Hem fet servir bàsicament la ressenya del Romàntic guerrer, amb el material que hi diu afegint un martell amb tres pitons (universal, uve, P), hem clavat poquet però en llocs puntuals reduint un pèl l’exposició, quan clavàvem penjàvem el martell i els altres recollien, anant tres ho portàvem bé.Al·lucinant l’aventura d’aquests pioners obrint-la en estil alpí a l’any 80 !!Ressenya del Romàntic, gràcies LluísReunionetaNocturnejantCimQuasevol raconet és bo per recuperar una mica
