Paret d'Àger, via Alkaid
29.10.19 Després d’haver tastat la Paret d’Àger a la via Montsiciana la passada primavera, ara en plena tardor toca entrar en matèria, per això anem a l’Alkaid, una via que en Pau ja coneix però que jo fa un any no sabia ni que existia.Com que els dies ja són més curts, de bon matí anem cap a Àger i des d’aquí prenem la pista asfaltada que puja al coll d’Ares. Havent passat la desviació al castell de Sant Llorenç, i abans d’una pronunciada corba, prenem la pista que planeja sota les parets d’Ager i deixem el cotxe en un eixamplament a tocar del que sembla una antiga gravera. Estem directament sota el recorregut de la via Alkaid. El cel és ple de teranyines, però sembla que aguantarà.Vista des del Port d'ÀgerVista des de l'aparcamentRecorregut de la via AlkaidRessenya de la via (extreta d'Escalatroncs)Després de calçar-nos els “trastos”, comencem a pujar pel costerut corriol fins a un primer ressalt rocós que cal grimpar per arribar a la base de les blanquíssimes parets calcàries. Així passem primer pels peus de vies de gamma extra, com són El tercer hombre i Redrum, i ens endinsem a un petit bosquet penjat on, sota un pronunciat i humit desplom, comença la nostra via.Pugem per un costerut corriolEls primers compassos de la via, força potentsDes del peu de la via observem com la primera xapa està a “Can Pistraus”, com se sol dir, i la ressenya assenyala que s’ha d’arribar a ella... amb un pas d’espatlles! En Pau, per no destrossar-me l’esquena a la primera de canvi, col·loca un friend en una petita escletxa i amb això inicia l’ascens en rigorós artificial i, per a estalviar-me les primeres angunies, deixa els meus estreps penjats dels dos primers burils... ja veurem com hi arribo.Assegurant des del peu de la viaSuperant un segon desplomSuperat aquest primer desplom, en Pau arriba a un replà inclinat que el deixa al peu d’un altre desplom que sembla encara més acusat que el de l’entrada... ja veurem com el supero. Després ja veig que arriba a la primera reunió. Quan em toca pujar, la feina és meva per arribar al primer estrep, i per això amb una baga llarga improviso un estrep per arribar a l’estrep! Arribar al replà inclinat tampoc és fàcil, però quan em situo al peu del segon desplom m’adono del seu acusat grau d’inclinació i de la llunyania de les xapes.Sortint del segon desplom del primer llargPrimera reunióArribant a la primera reunióFent tota mena de malabarismes aconsegueixo sortir del desplom i arribar a la primera reunió penjada sota un característic sostre vermellós. Han estat només 25 m de recorregut, però jo arribo a la reunió amb la boca ben seca. Sense perdre més temps, en Pau surt de la reunió en diagonal ascendent a la dreta en direcció a un lluent parabolt que hi ha en un esperó i sobre una savineta.Inici del segon llargPassant sobre un diedreQuan el company arriba a la xapa s’adona que ha anat massa a la dreta i que està aprofitant la xapa d’una altra via o d’una variant d’entrada... cap problema! Amb un pas llarg, flanqueja cap a l’esquerra i es situa sota el vermellós sostre i, poc després, arriba a la segona reunió. I quan em toca pujar, jo també em dirigeixo de dret cap a la xapa, tot procurant esquivar la savineta per a no maltractar-la.Progressant per la vistosa placa del segon llargInici del flanqueig cap a la segona reunióDesprés de recuperar la cinta de la xapa m’adono que he de fer un pas molt llarg per salvar el diedre i situar-me sota el sostre... glup! Però un cop hi he arribat tinc el premi de veure a en Pau assegurant-me des de la segona reunió en una imatge molt fotogènica.La segona reunióUn cop arribo a la segona reunió, en Pau ja surt per sobre meu amb els estreps per superar el sostret que ens ampara, i continua en artificial tot progressant per una sèrie de ressalts invertits, al final dels quals surt en lluire per una vistosa i vertical placa.Inici del tercer llargRessalts invertits del tercer llargJo faig gairebé tota la tirada amb els estreps...
