CAVALL BERNAT: vIa"JOSEP BARBERA A4-6B
..I quan creus que,després de 35 anys escalant a la nord de Montserrat.ja no podràs fer res més per que el teu temps ja ha pasat i el físic no perdona i la ment ja no es dispara....Apareix el tío més fanàtic que he conegut i em proposa un somni imposible!El fanàtic es en Joan Maria Vendrell.I el somni imposible es Montserrat altre cop...Han sigut 8 (!) jornades fantàstiques de pasar por, fred, de caure, d`alegia, d`euforia,de levitar..tot barrejat amb les ganes de aconseguir la segona repetició d`aquest itinerari en 20 anys desde la seva apertura.Hi ho hem aconseguit.Aquest VIOT honora al personatge a qui ha estat dedicat.Amb la poca informació de que disposavem,emprenem l`ascenció que més o menys va anar aixi: LLARGS 1 I 2 .Corresponen a la via SABADELL.Oju amb el primer llarg: asegurançes justes i rovellades i lliure obligat.En Joan Mª es paseja com si res i Jo pujo jumant com si res també.El segon llarg es diferent.Un bon diedre amb entrada boscosa a la que serà la primera reunio de la via propiament.Reunió molt ronyosa (un spit rovelladíssim) però reforçable(arbres)LLARG 3: Aqui comença la via.Aqui comença el percal...Els primers repetidors (David fernandez i El gran Canijo) ens van avisar que el grau era més elevat del que marcava la resenya original.I a fe que es aixi:Un A4 de continuitat que no s`acaba mai!!!!!El llarg es caracteritza per pasos de llastretes laterals intercalats amb pasos de gantxo.Segons l`aperturista, no va fer servir ploms,`però tant els repetidors (rastres de pas) com Jo mateix en faig servir bastans sobretot quan les llastres peten per brutalitat del repetidor o simplement per que han pasat 20 anys desde que les van clavar i s`han bufat...Un bon recurs per les llastretes bufades van ser les ancles,fins a 7 en vaig clavar en aquest llarg!Vaig fent molt lentament i trobo el primer dels 2 spits que te la tirada.Faig 5 pasos més i de sobte,tot salta per els aires!!!! caig..i en JoanMaria em para!!!!.Han sigut uns 5 metres.`ha parat un universal ern una llastra invertida...no entendré mai per què uns seguros aguanten i altres no.Em torço el tormell i decideixo baixar.El meu super Ego està tocat...en un tram d`A3 i caig! i em faig mal! i la tornada al cotxe un putu viacrucis!!! i tot això el primer dia i la primera vegada que m`encordo amb en Joan Mª!!!!!!!.El meu orgull està ferit.El seguent Diumenge,torno està al punt on vaig caure.faig un merlet,faig alguna punta...i escalo uns 30 mts a fondo però la reunió no apareix.Estic cansat,en Joan Mª esta hiper ansiós...fem un relleu.De les ganes que tenia, es desvia de la ruta i cau unes 3 vegades....el convenço de baixar.El seguent diumenge, acabo el llarg i arribo a l`ansiada reunió!!!!La reunio fa yuyu.Son 3 spits amb els tornillos moooolt rovellats.Es penjada.Curiosamemt, serà la tònica de tota la via:REunions molt justetes i rovellades i expansions en tirades en bon estat...En Joan Mª desequipa la tirada a tot gas per que està fanàtic per el llarg que li ve...LLARG 4.Lìnici son 2 falques bones que alleugeren la por de la reunió.En joan mª va de plom en plom posat sense importar-li si aguantaen o no...Jo flipo.Despres de 15 mts d`artifo molt tècnic (per nosaltres crteiem que es A4 tambe) arriba a un spit i d`allà surt en lliure de V+ bastant expo i sobretot estresant arribant a la reunió per la roca podrida que troba. Jo, desde la reunió, vibro de com escala en Joan Mº...No te por de res!.Es un gran escalador,però el que m`al.lucina més es que es un bon runner, un...
