Coll de Port i Torrent de les Grutes i del Lloro
Aquesta és una entrada singular del blog i, segurament, serà l'última abans d'un obligat parèntesi en les activitats de muntanya, que pot ser llarg. Des del mes de setembre teníem programada per avui una sortida del grup del GR. Aquest dissabte tocava fer la sisena etapa del GR3, el camí central de Catalunya, entre Sant Joan de les Abadesses i Vidrà. Dies abans, però, vam decidir ajornar la sortida; la situació creada per l'epidèmia del coronavirus feia poc recomanable el viatge en autocar de més de vint persones. Tot i que encara no hi havia cap restricció formal, les recomanacions eren molt clares i la prudència es va imposar.
Un cop suspesa la sortida col·lectiva vam pensar que podíem plantejar una proposta alternativa per fer esquí de muntanya; es recomanava evitar les concentracions de persones i pensàvem que el passatge d'un únic cotxe no es podia considerar una concentració humana. Ben aviat vam canviar d'opinió: les darreres notícies i les recomanacions dels experts aconsellaven reduir al màxim els contactes entre les persones i ja es començaven a anunciar restriccions en la mobilitat, de manera que vam descartar també l'esquí de muntanya. Finalment vaig decidir anar sol a Montserrat; caminant sol per la muntanya sense contacte amb ningú no hi havia perill de contagi.
Els seguidors del blog saben que una de les feines pendents del blog és aconseguir que totes les ressenyes d'escalada siguin de producció pròpia. Pel que fa a les ressenyes de Montserrat, la feina està gairebé acabada però em faltava la ressenya de la Via Blava de la Miranda del Pas del Príncep i avui he anat a fer-la.
Poc abans de les 9 he arribat a Can Maçana i he iniciat la caminada. A més de fer la foto de la Miranda volia caminar per Montserrat, de manera que no he anat pel camí més curt. He pujat al Coll de Guirló i he seguit en direcció al Coll de Port. Des del coll he anat a buscar el camí del Torrent de les Grutes, baixant fins al lloc anomenat Estació d'Assarriar, un antic campament de carboners. Des d'allà he pujat per un corriol emboscat fins trobar una plataforma, un bloc de roca que formava una petita plataforma, ideal per iniciar el vol del dron. L'he fet volar, aconseguint bones fotos de la Miranda del Pas del Príncep per la cara sud est per on puja la via Blava.
Un cop assolit l'objectiu principal de la sortida, he iniciat el retorn pujant pel camí del Torrent del Lloro en direcció al Refugi Vicenç Barbé. Com que encara era aviat he pensat que podia aprofitar l'ocasió per fer més fotografies amb el dron. Des d'una petita explanada he fet volar el dron en direcció a la Bola de la Partió. Situant el dron en vol estacionari just a sobre del cim de la Bola, he fet una magnífica panoràmica circular per completar la col·lecció de panoràmiques del blog:
Finalment he tornat pel camí de la Portella fins a Can Maçana, donant per acabada la petita excursió montserratina. Mentre tornava a casa amb el cotxe, anava sentint per la ràdio les mesures excepcionals aprovades pel Govern, que limiten totalment la mobilitat... de moment el blog queda congelat per força major. Esperem que la situació millori i que ben aviat puguem publicar noves activitats.
T R A C KENTRADES RELACIONADES:
Miranda del Pas
del Príncep, 2010 La Bola de la
Partió, 1979 La Bola de la
Partió, 1977
PANORÀMIQUES:
RESSENYA:
MAPA:
