La Vall Cervera. Port.
24 de juny de 2020 Segueixo fent descoberta d'aquest sector oriental del Port, per la zona d'Alfara. Tenia pendent una volta integral a la Vall Cervera, una vall força humanitzada donada la seva proximitat als pobles dels Reguers i d'Alfara, la presència quasi constant d'aigua la major part de l'any i el fet de tractar-se d'una vall molt oberta on s'ha aprofitat molt el terreny, com ho demostra la presència de nombrosos masos, avui abandonats, als dos vessants de la vall.Toll Blau del Bitzo Encaixonada entre el Tossal de Penyaflor i Farrúbio, i per la Tossa de la Reina i els estrets de la Vallfiguera, a la seva capçalera, us convido a fer una passejada per aquesta preciosa vall, que aquesta primavera força plujosa ha omplert d'aigua i de vida tots els seus racons.Aproximació: pugem per la carretera T-342 des de Reguers en direcció a Alfara de Carles. Al Km 9. abans del Canal de Xerta, deixem la carretera per una pista asfaltada a l'esquerra que creua el canal, passa per entre granges i enfila el camí de la Vall Cervera. Quan acaba l'asfaltat encara podem avançar uns metres per pista de terra fins a creuar el llit del barranc. Allí trobarem diferents apartadors a la vora de la pista per deixar el cotxe.Dificultat: Moderada. Des de la capçalera del barranc fins al Mas de Perot, sender molt perdutDesnivell: Uns 1000 m. acumulatsDurada: 6h 30'. Uns 14 Km.Itinerari: Estem a la Peixera de la Flor, un petit embassament al llit del barranc, allà on la pista creua la llera. Prenem la pista que comença a pujar decidida per l'altra vessant del barranc cap a la Vall de Sopes. Per la dreta, entre una finca d'oliveres veiem a l'horitzó la Punta del Bassiol, a l'extrem oriental de les Rases. A una bifurcació de la pista prenem el ramal de la dreta, i en pocs metres passem una porta metàl·lica. Estem al camí del Mas de la Roca. Avancem mantenint l'alçada, en direcció oest, i per la dreta veiem tota la Vall Cervera, tancada a l'oest per la Tossa de la Reina, i la Barcina que treu el cap per darrera.Peixera de la FlorPeixera de la FlorVall de Sopes i la Punta del BassiolPorta al camí del Mas de la RocaBarcina i Tossa de la ReinaLes RasesDeixem la pista i remuntem uns bancals perduts a l'esquerra per visitar les restes del Mas del Marro. i més endavant, paral·lels a la pista que transcorre per sota a la nostra dreta, al mig d'un grans bancals plans trobem les piques de la Font del Marro, quasi cobertes per la vegetació, i les restes d'un altre maset, amb la seva típica pallissa de canyes.Mas del MarroFont del MarroMaset de la Font del MarroBaixo novament a la pista i a la dreta, al mig d'una gran esplanada, visito les restes del Mas de la Roca. Per darrera i a l'altra banda d'un turó arrodonit ple de coscoll, les restes d'un maset vigilen des d'una balconada de roca tota la Vall Cervera.Mas de la RocaLa Vall CerveraUn altre cop a la pista, i a la bifurcació prenc la variant de la dreta, que comença a baixar. A una forta corba a l'esquerra, deixo la pista i per davant de les restes d'una vella caseta baixo per un corriol per estalviar uns metres de pista. Seguim baixant però a la propera bifurcació, quasi al llit del barranc, prenc la pista de l'esquerra que em permet seguir remuntant la vall per aquest mateix vessant. Una part de la pista està completament inundada d'aigua d'una surgència propera a la Font de la Canonja, però l'espessor de vegetació no em deixa trobar la font. Poc més endavant, una petita fita a la dreta de la pista ens marca el sender que baixa a l'Ullal on trobo les restes d'una caseta, en un sector força tancat i caòtic del barranc. Torno a pujar i per la dreta, passant una portera de filferro per al bestiar, baixo fins al llit del barranc, ara convertit en un preciós rierol, que baixa sorollós cap al fons de la Vall. Caseta de l'UllalRiu de la Vall CerveraUna preciosa libel·lula amb un nom evocador: Damisel·la endoladaTorno a la pista, que remunta uns metres fins a una nova bifurcació. Prenc el ramal de la dreta que em porta cap a la capçalera de la vall. La pista...
