Cova de les Encantades de Toloriu
22.08.20 Avui ens desplacem a Toloriu, a l’Alt Urgell, per apropar-nos a l’amagada cova de les Encantades, mitjançant un curt itinerari d’uns 8,5 Km (anada i tornada) i 325 m de desnivell. Sobre el caràcter llegendari d’aquesta cavitat, hom diu haver vist roba blanca estesa a l’entrada i unes misterioses dones vagant pels voltants, les Encantades. La llegenda, general en tots els indrets relacionats amb goges, alojes i dones d’aigua, continua dient que tot aquell que s’aventuri al racó més profund de la cova serà seduït per aquestes Encantades i restarà per sempre més al si de la cavitat, però el qui aconsegueixi escapar amb una peça de roba serà ric per sempre. Amb aquestes intrigants perspectives, ens dirigim a Martinet, i continuem en direcció a la Seu d’Urgell fins agafar a mà esquerra el trencall que puja cap a Toloriu, Bar i el Querforadat. Als 5 Km girem a la dreta per arribar tot seguit a Toloriu, on deixem el cotxe a l’entrada de la població, doncs en aquest punt hi surt per l’esquerra la pista per on hem de continuar a peu. ToloriuSituats a Toloriu (1240 m), sortim per l’esmentada pista, en direcció sud-est, inicialment en lleu pujada. Passem tot seguit per la font del Banabre i ens comencem a endinsar en un bosc de pi roig, al peu de la muntanya de l’Era del Fuster. Hem de seguir sempre la pista principal, deixant a banda i banda diverses derivacions. En alguns punts, el bosc és tan frondós i ombrívol que la molsa omple els vorals de la pista.La pista travessa un ombrívol bosc de pi roigEl camí forestal guanya alçada amb dues o tres llaçades fins arribar al collet de Moscalló (1448 m), per on entrem a la plana de la Mata, un gran prat a l’esquerra del camí que s’estèn entre l’esmentat collet i el proper coll de Se, on no hem d’arribar.Arribem a la plana de la MataAvancem planers pel costat d’aquest prat fins que trobem a mà dreta l’inici d’un camí carreter, per on hem de seguir, tot just quan portem 3 Km des de Toloriu (hi ha una petitíssima senyal de fusta en un arbre indicant cap a la cova). Punt d'on surt el camí cap a l'Era del Fuster i la covaUna minúscula indicació ho confirmaEl camí, inicialment poc definit i bastant planer, va guanyant inclinació a través del bosc per un vessant on antigament s’hi havia extret baritina mitjançant rases a cel obert. Més amunt passem vora les restes d’un forn de calç.Vora les restes d'un antic forn de calçA partir d’aquí el camí es fa més estret i trobem fins a cinc arbres caiguts que el travessen; sembla una primera prova que ens envien les Encantades.Diversos arbres caiguts travessen el camíSuperats aquests obstacles, no triguem en arribar al pla emboscat que constitueix el punt culminant de l’Era del Fuster (1538 m). Just enmig d’aquest pla, a l’esquerra, hi surt el corriol, marcat entre dues fites, que mena a la cova. Abans, però, val la pena seguir uns metres, cap al final del pla i girant després a l’esquerra, per anar a sortir als cingles del Roc del Corb, al vessant sud de la muntanya i abocats a la vall del torrent del Solà, que constitueixen un gran mirador sobre el Cadí, amb el punt culminant del Vulturó o Puig de la Canal Baridana. Al mirador del Roc del CorbTornem enrera per agafar el corriol de la cova, ara a la nostra dreta, que baixa dreturer pel vessant sud del turó, ben senyalitzat per fites, fins que girem a l’esquerra i ens situem tot seguit a la boca d’entrada de la cova de les Encantades (1507 m). Ens posem els cascs i preparem les lots, mentre observem una petita creu gravada, que potser vol protegir als visitants d’aquestes Encantades. A l'entrada de la cova de les EncantadesUna creu sembla protegir els visitantsAquesta cavitat, situada dins els terme d’Arsèguel però més relacionada per proximitat i tradició amb Toloriu, constituí un lloc d’enterrament neolític. Una primera recerca del CEC, l’any 1935, per diverses coves de la Cerdanya, descobrí tres cranis i altres ossos humans, restes de ceràmica, nou destrals de pedra...
