Paret de la Salut, via Laietana 18 d'octubre
Ja veig que la cosa va per llarg, i que les restriccions per la pandèmia es van prorrogant fins l’infinit i més enllà... i com m’he quedat sense material “fresc”, torno a obrir la carpeta de les ressenyes que, per una causa o una altra, no s’han penjat al blog en el seu moment. La cara oest de la Paret de la Salut ambel recorregut de la via Laietana 18 d’octubreEntre elles està la via Laietana 18 d’octubre, una via oberta el 2019 al vessant oest de la Paret de la Salut (Collbató), just a l’esquerra de la Cova Gran, i que està dedicada a la sonada protesta que hi va haver aquell dia en aquesta emblemàtica artèria de Barcelona, arran la dura sentència del Judici del Procés. Segons sembla, aquesta via es va obrir just l’endemà d’aquests fets i de seguida es va posar en boca de tothom per ser de ràpida aproximació i relativament “assequible”. Ressenya de la viaAixí que, a inicis d’agost de l’any passat, ben d’hora en Pau i jo anem cap a Collbató i deixem el cotxe a l’aparcament de l’ermita de la Salut, just darrera de l’àrea de picnic. Tot seguit prenem el corriol que s’enfila per una marcada canal que separa les parets de la Salut i de la Codolosa. Quan aquest corriol gira bruscament a la dreta, per encarar la pujada a la Cova Gran, hem d’estar atents perquè el peu de la via es troba a la base d’un esperó que tenim a mà esquerra i està senyalitzat amb una fletxa gravada a la roca. Primers compassos de la viaCom que les dues primeres tirades estàn qualificades de IV, que és el meu grau, en Pau me les deixa fer perquè estan prou ben assegurades amb parabolts i bagues que llacen troncs, arrels i ponts de roca. L’inici de la via està un xic abalmat però està ben protegit amb una xapa molt propera i té una presa boníssima per la mà esquerra en forma d’un gran còdol rugós i fosc. Arribant al primer replàLa primera tirada recorre l’esperó fins a un primer replà inclinat. Des d’aquí s’ha d’anar caminant cap a la dreta a buscar la base d’un segon esperó on es troba la primera reunió. Arribant a la primera reunióLa primera reunióDe la reunió surto en vertical per l’esperó fins a un segon replà més estret on, a la base d’un mur, trobo la segona reunió. Moltes cordades, d’aquestes dues tirades en fan una de sola de 40 metres. Aquí encara gaudim d’una bona ombra però ja veiem com el sol comença a inundar la paret de la Codolosa que tenim a mà esquerra. Inici del segon llargAssegurant des de la primera reunióAra al Pau li toca la darrera tirada, la que té amb el pas més difíci de la via... i qui no s’ho vegi pot rapelar des d’aquesta reunió. En Pau, però, no s’ho pensa dues vegades i surt en vertical de la reunió en direcció a uns blocs que semblen un xic descompostos però que els esquiva tot fent una diagonal ascendent a l’esquerra i, tot seguit, tomba el mur i deixo de veure’l. Inici del darrer llargProgressant entre blocsQuan em toca a mi veig que, després de passar sota els blocs descompostos, arribo al peu d’una placa inclinada però molt llisa per la qual faig un delicat flanqueig ascendent a l’esquerra que finalitza en un replà al peu d’un diedre on es troba el pas més difícil de la via. Aspecte del diedre final de la viaArribant al peu del diedrePer superar el diedre, d’una manera més o menys digna, segueixo els consells que des de la reunió em va dictant en Pau: inicio l’ascens pel centre del diedre i, cap a la meitat, em decanto cap a la dreta per acabar de pujar per la placa fins al replà final. Arribant a la tercera i darrera reunióLa paret de la CodolosaEl sol inunda la Codolosa i a la seva paret ja no hi queda ni una ànima, i com que a nosaltres també ens arribarà aviat, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, comencem a preparar el llarguíssim ràpel de 60 metres que ens deixa de nou al peu de la via. Després de recollir ràpidament les motxilles, fem cap a l’aparcament de la Salut per acabar aquesta jornada a la piscina de Collbató on ja ens...
