PSMV, 7a (170 m), Paret de l'Extrem, Mont-roig
Farà un any que ens hi vam atansar amb Pepe i vam haver de retirar de la R1 per la pluja, després d'una lluita salvatge contra el primer llarg. Avui som una bona colla: Pepe, Jesús, Ioli i Ester se'n van a "la serp de dues cares" i amb Ari i Vic ens hi posem.És una bona via. Bona en els llargs centrals i molt bona en els dos llargs extrems. Com ja em conec l'L1, li assignem a Vic. De fet, si algú de nosaltres el pot encadenar és ell. Bastant ben protegit, però amb un off-width postural difícil. Passos d'encastament i arribada a reunió amb una figuera que dona pel sac. Porteu guants. Vic se'l curra de debò i l'encadena. Fem conya dient que si ell l'ha encadenat no deu ser un 7a. Però i tant si ho és. I gens fàcil. De fet serà el llarg filtre de la via. Malgrat què digui la ressenya, el grau obligat volta el 6b, sobre tot si el que va de primer no posa cap friend (com és el cas). Cosint-la a friends, 6a/A1 potser, o una mica més. L'L2 és molt més fàcil amb una sortida amb sostre que es pot protegir bé i algun pas de V+ finet. Però l'arribada a la reunió no la veig i en munto una sortint de la placa en un pedrot. Serà bona opció per evitar el fregament. Ens adonem que hi ha una corda fixa per terreny embardissat per arribar a la R2 i fem el canvi de reunió. L'L3 se'l fa l'Ari per una bonica xemeneia i després, entrant a la placa "00" de la Pau Ranger per terreny de 6a gens fàcil. A protegir amb cura. Continuarà ella pel excel·lent L4 que és una fissura neta de bon protegir i roca molt bona. Guapa escalada sobre territori Salla que sempre fa una mica de cague. Aquesta escanya però no mata. I cap al bar que els col·legues ja porten vàries rondes. Material: àliens, tòtems, Cams: 3 i 4, 15 cintes, guants de fissura Ressenya tunejada Tots cap al coll d'OrengaVic reposant a l'L1En ple percalL2Els companys a "la serp de dues cares"Ari encetant l'L3L4Foto-percal-sexualFoto-barLo xist
