Muntanyisme.cat

Amb el Sergi i la Montse  hem quedat per anar a "Gorros", no tenim cap objectiu per fer, i fins que no som quasi sota de la Gorra Frígia no determinem que anirem a la Via Opera Prima. Ells no l'han fet i nosaltres l'hem repetit uns 5 cops en el darrers anys, però és una via que no et fa res tornar-la a repetir i més si la companyia és bona.Malgrat està orientada a l'est i li toca el sol, avui no fa massa calor, així que estarem de conya.Us deixem la nostra ressenya. Tranquil·lament ens equipem i l'Ita, com aquell que no vol la cosa, comença el primer llarg. Una mica complicat de fer fotos, ja que tenim un arbre que s'hi posa el mig. Encara no m'he donat compte i ja em toca pujar a mi. Peró en Sergi ja ens va tocant els talons. Un pas ben bonic al sortir de la reunió.El segon llarg força dret, però amb molt bona pressa que et fa gaudir d'allò més. La Montse apretant-nos al darrere. L'Ita sortint del segon llarg. S'ha està passant molt bé. Amb la Magdalena Superior de testimoni comença el tercer llarg. Després de lluitar una mica per arribar al tercer parabolt, ho aconsegueix i després ja tot és diferent. Gas i amunt. Si, si, s'han proposat no deixar-nos escapar i van a tot drap. Iniciant el quart llarg. (Foto cortesia d'en Sergi).Mentre jo em barallo amb el següent llarg. Sort dels Ao. Fan goig a la reunió. Com aquell que res, ja surt del llarg més difícil. I segueix amb el següent.La Montse s'ha lluitat molt el quart llarg i ja està entrant a la reunió. Assegurant al Sergi.  Quan arribem al cim, ens trobem la brossa d'altra gent. No entenc perquè no s'ho emporten a casa. Nosaltres si que ho hem recollit i ho hem llençat a la brossa de casa. En Sergi en el cim. Contents en el cim. Això d'anar quatre és molt divertit, ens ho hem passat de conya. Aproximació: des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni fins arribar sota mateix. Després començarem a pujar, per la canal entre el "Gorro Frigi" i la Magdalena Superior, fins que trobem un parabolt groc que marca l'inici de la via.La Via: Itinerari de la factoria Guillem Arias, que està molt ben equipada per gaudir de l'escalada i forçar fins on podem. Recorra la cara est directa al cim. Totalment recomanable. 1ª Tirada: 25 metres, -V, IV+, sortim de la canal amb lleugera tendència a la dreta, passos finets a l'inici, després es posa més dret, però sempre amb bona pressa fins a la reunió.2ª Tirada: 25 metres, V+ Vè, IV.  Des de la reunió sortim per l'esquerra, un pas dret on haurem de tibar fort, després es manté dret fins a la reunió.3ª Tirada: 30 metres, 6ª, Vè, IV. Només sortir tenim un pas lleugerament desplomat que és força exigent, després et recuperes un xic i tornem a trobar un lloc vertical, però amb més pressa. Tot seguit  seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió.4ª Tirada: 20 metres. 6ª, 6b. Aquest llarg sortim per la dreta per situar-nos ràpidament a la vertical de la reunió, passos on haurem de tibar de valent i no baixa la dificultat fins que ja veus la reunió. Cada cop la trobo més difícil, hi ha bones presses, però també n'hi ha alguna de polida que no dona massa confiança, per sort està molt ben equipat i sempre ens podrem ajudar amb algun A0. 5ª Tirada: 50 metres. 6ª, Vè, IV. Sortim vertical per una especie de diedre cec, passos drets fins a sortir del diedre, després anirem per terreny més fàcil, fins situar-nos en el darrer pas un xic balmat abans de pujar vertical fins el cim. Reunió a la mateixa creu. Descens: A la vertical del coll, trobarem un ràpel de 25 o 30 metres en funció de l'instal·lació que fem servir per fer el segon ràpel. Després un segon ràpel de 50 metres fins a la canal. Després baixarem per la canal fins el camí. Via totalment equipada. Portar 12 cintes exprés. Dificultat màxima obligada: Vè/V+.Apa a escalar que el mon s'acaba!!