Escalades a la Gorra Frígia, 2
Després d’haver descrit les vies de
l’Adrià i la variant Montpart, dues vies ben diferents que recorren la part del
davant de la Gorra Frígia, ara toca fer el mateix a la part del darrera, a les
cares oest i sud a les quals s’accedeix per un corriol que surt del camí de
Sant Jeroni, molt a prop del mirador carener.
La cara oest de la Gorra Frígia sobre les agulles de La PlantacióEl recorregut de la via Lo tio gosComençaré per la via de Lo tio gos, una línia de 160 metres,
repartits en quatre llargs, oberta el 2007 per en Guillem Arias, molt ben
equipada amb xapes de color groc i d’un grau molt amable, si exceptuem el
darrer llarg que té el pas més difícil de la via però que no és obligat.
Ressenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)Els primers metres de la viaAssegurant des del peu de la viaEls primers metres surten verticals
però amb suficients preses d’on agafar-se. En Pau, però, hi posa algun “flotant”
per a reforçar la seguretat fins que, prop de la reunió, dibuixa una diagonal
ascendent a l’esquerra. Des de la primera reunió ja comencem a gaudir de les
vistes cap al cim de Sant Jeroni i la regió d’Ecos.
Vistes des de la primera reunióA la segona tirada, en Pau continua fent
la mateixa diagonal ascendent a l’esquerra fins a un punt on la placa s’ajeu i
puja vertical cap a la segona reunió situada damunt el fil d’una carena molt
laxa.
Inici del segon llargAssegurant des de la primera reunióProp de la segona reunióRecuperant el segon llargEl tercer llarg continua pujant per
aquesta ampla carena fins a tocar d’una característica canal que hi ha entre la
Gorra Frígia i un contrafort i que tenim a mà dreta.
Arribant a la segona reunióCamí de la tercera reunióAssegurant des de la tercera reunióPer aquí m’enfilo jo, seguint el
rastre de les xapes, fins que entro a la citada canal on trobo la quarta reunió
al peu d’un poderós desplom. Quan estem de nou reunits, en Pau surt d’una
revolada pel desplom amunt, sense estrep ni res... Jo, però, ja me l’estic
buscant amb la mirada.
Contundent sortida del quart llargAssegurant des de la quarta reunióJo, després de sortir de la quarta
reunió amb els estreps posats, continuo enfilant-me per la dreturera placa,
qualificada de IV grau i amb vistes al Serrat de les Lluernes d’on sobresurt,
ara sí, el Cavall Bernat. Així arribo a la cinquena i última reunió sota el
cim, moment en que ens fem l’obligada foto i ens felicitem per tan lluïda
escalada, tot abans de rapelar per la cara sud.
Arribant a la darrera reunióFotocimRapelant amb la Magdalena superior a l’esquenaA finals de la tardor vaig tornar a la
Gorra Frígia, aquest cop amb en Jaume, per fer la via GEDE, una clàssica entre
les clàssiques, de 180 metres repartits en cinc llargs, oberta l’any 1961 (i
tornada a equipar el 1994), i que recorre el vessant sud. Malgrat que la
variant Blava evita els trams més compromesos de la via original, les poques
assegurances que hi ha la fan una via “d’aventura controlada” pels escaladors
experts.
Recorregut de la via GEDERessenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)Per estalviar-nos la primera tirada
(de 40 metres), pugem, des del camí de Sant Jeroni, per la dreturera canal
entre la Magdalena superior i la Gorra Frígia que, si hi ha sort, està equipada
amb una corda fixa. Des del capdamunt de la canal baixem per l’altra banda fins
a l’alçada de la balma-ermita de Sant Martí, des d’on ens desplacem un xic a
l’esquerra per situar-nos en la vertical de la via.
La balma-ermita de Sant MartíEn Jaume comença a enfilar-se recte
amunt per una placa inclinada, a tocar d’una llastra, on encara hi toca l’ombra
i fa un fred que pela, i com que està desequipada hi posa alguns “flotants”.
Quan en Jaume arriba a la primera reunió, amb alegria veig que ja li toca el
sol.
Primers metres de la via GEDEEn Jaume a la primera reunióRealment, aquesta primera tirada es fa
força dura amb la roca tan gelada, però quan arribo a la primera reunió,...
