Escalades a la Gorra Frígia, 1
La Gorra Frígia és l’agulla més
alterosa del grup de les “gorres i magdalenes” que dominen la plaça del monestir de
Montserrat i que molt sovint, a primera hora del matí, sobresurten misterioses
d’entre la boira “vacarissana”.
L’any passat hi vam pujar unes quantes
vegades des de quasi tots els seus vessants. Així vam escalar-la per la via de
l’Adrià i la variant Montpart (vessant est), Lo Tio Gos (vessant oest) i la via
GEDE (vessant sud), totes elles d’un grau “amable” sobre bona roca però, a
voltes, assumint un compromís força elevat.
Les dues que vam fer en Pau i jo a la
seva cara est són ben diferents. La via de l’Adrià, de 150 metres repartits en
cinc llargs, està molt ben equipada amb parabolts i s’inicia a l’ample camí que
va a Sant Jeroni, per la qual cosa, si no volem caminar gaire, amb el funicular
de Sant Joan hi arribem en un tres i no res!
Ressenya (extreta de El col·leccionista de vies)Inici de la via de l’AdriàEl primer llarg és una rampa que es va
redreçant conforme s’arriba a la primera reunió situada a l’esquerra d’un gran
arbre característic. La segona tirada, la més curta, va a parar a una feixa
just sota un vistós sostret. Davant nostre tenim una altra cordada que està pujant
per la mateixa via.
Inici del segon llargEnfilant el tercer llargLa tercera tirada és la que concentra
els passos més difícils de la via en passar per la dreta del sostret i
finalitza al cèlebre forat conegut com “el wàter”. A la nostra esquerra tenim
una cordada que està pujant per la també molt popular via del Carles i que ens
regalen belles imatges del primer de corda retallant-se contra el gris del cel,
amb les “gorres” als seus peus.
Escalador a la via del CarlesAssegurant des de la darrera reunióLa darrera tirada, just sota el cim,
la faig jo perquè és una rampa fàcil i molt ben protegida, i resulta que és la
darrera tirada de la variant Montpart. Això ens fa pensar que podríem tornar un
altre dia a fer aquesta via tan clàssica i restaurada pel nostre company Joan
Prunera (El col·leccionista de vies)
l’any 2012, qui va afegir alguns parabolts al costat de vells burins i sense
malmetre el sentit de la via... Marededéu! La Montpart ja és una altra
història.
Ressenya (extreta de El col·leccionista de vies)Recent encetada la tardor, però amb
una calor com de ple estiu, arribem al peu de la citada via on tenim una
cordada de tres a la nostra esquerra que comencen a pujar precisament per la de
l’Adrià. Aquesta via Montpart és la variant d’una altra via més antiga, dita
Haus-Estrems, i que s’ha perdut parassitada per totes les vies més modernes que
s’han anat obrint. En Pau inicia l’ascens per damunt d’una delicada llastra,
només protegida per dos claus rovellats, que va de dret cap al gran arbre on
està la primera reunió.
Primers metres de la via MontpartQuan en Pau inicia la segona tirada,
tot llaçant una arrel i remuntant la placa en diagonal ascendent a la dreta,
els nois de l’altra cordada posen els ulls com plats i ens pregunten quina via
estem fent!
Inici del segon llargRecuperant el segon llargArribant a la segona reunióEn arribar a la segona reunió, sota el
característic sostret, veiem que tenim una altra cordada a la nostra dreta que
estan pujant per la via Stromberg. El seu cap de corda, veient com en Pau
evoluciona per la placa en diagonal ascendent cap a l’esquerra, tot passant per
sobre del sostret, es posa les mans al cap i ens pregunta què per on punyetes
estem pujant.
Vistosa sortida de la segona reunióTreballant el tercer llargAssegurant des de la segona reunióPer protegir aquesta tercera tirada,
qualificada de IV grau, en Pau ha trobat un pont de roca, ha col·locat algun
friend, ha llaçat un merlet, i no sé quantes coses més... Al final ha muntat la
tercera reunió a tocar del “wàter”, perquè això és per cagar-se!
Enfilall d’assegurances abans de la tercera reunióArribant a la tercera reunióDes de la tercera reunió en Pau es
deixa d’aventures i marxa per la...
