Muntanyisme.cat

Dissabte, 15 de maig de 2021Darrerament la Desequilibrio Hormonal sembla estar de moda, serà qüestió de veure el perquè de tanta freqüentació. Alguna sospita en tinc, diedres de bellesa ferotge, fissures eloqüents, roig i gris alternant amb indolent elegància. La línia que dibuixa la ressenya suggereix una neta simplicitat. Desconfio, l'única racionalitat en la que crec és en l'exigència del traçat. Des del Prat totes les conjectures són possibles, però tinc còmplice per treure'n l'entrellat.Ens hi endinsem, conscients de que no hi ha millor perspectiva que la de la paret. Intensitat calculada és la que desplega aquesta via, sofisticat desig de verticalitat creixent que Montrebei sap satisfer. Té una força que desperta instints ancestrals i comprens que tan sols anant més enllà dels teus dubtes pots resoldre les tirades. Austeres fissures i esvelts diedres teixeixen un mapa pel que naveguem auxiliats per la més diversa ferralla.Creuem panys magnífics que fan que no vulguem més terra ferma que aquests murs de passos minimalistes. La muralla acaba en el moment precís, quan forces i raó s'alien per demanar una treva, he vibrat fins el darrer pas. Després de tants anys de no trepitjar la Paret de Catalunya quin retorn més incisiu, la Desequilibrio sap el que es fa. Esperit indòmit amb el que ens confabulem, conspiradors de la vertical!Notes d’interès vertical: Evident sistema de fissures que implacable avança paret amunt i ens regala un dels diedres més estètics de Montrebei. Itinerari sostingut i exigent que troba el seu espai amb una naturalitat que admet dificultat i compromís.Via semi-equipada amb pitons, espits i algun burí, les reunions són correctes (restaurades no fa massa) i en general els llargs són de bon protegir. Material, un bon grapat de cintes (15-16), tascons, joc tòtems (repetir mitjans) i camalots núm. 3 i 4 repetits.Per aproximar cal prendre el sender que neix a l’extrem esquerra del Prat d’en Lluís i anar flanquejant fins, un cop passat un primer barranc, localitzar un sender que pugi cap al pany de la Desequilibrio Hormonal, a la dreta de l’evident canal-xemeneia de la Gede. Per arribar a peu de via hem de vorejar per l’esquerra el pedestal de la base, una senzilla grimpada ens deixa al capdamunt (30min).Fem cas de la ressenya d’en Luichy i escalem la via en sis tirades, obviant antigues reunions intermitges que caldria reforçar si les volguéssim fer. Tots els llargs són bons, no n’hi ha cap de banal, però el quart i cinquè mereixen menció a part per espectaculars, un impressionant diedre vermell que sembla sortit d’una altra dimensió i una deliciosa placa de fissures mínimes on el gest ho és tot.El diedre del primer llarg concentra la major dificultat de la via (6b+), per la tercera tirada guardeu un parell de peces grans pel final (fissura ampla neta) i el sisè llarg té una exposició que demana pols ferm en el flanqueig per placa vertical i cantelluda (V+) que trobem després del parell de pitons inicials, a tenir en compte que el pitó que protegeix la fissura després del flanqueig (segona fissura IMPT) està amagat dins un forat i no es veu fins tenir-lo a tocar.Grau correcte, però les tirades són llargues i la dificultat mantinguda amb una verticalitat que posa a proba la potència dels nostres braços (6a+/A1 obligat), si li sumem l’ambient de la paret tot es magnifica. Roca fanàtica, un xic polida al primer llarg per la morfologia de la paret (diedre vermell que regalima aigua quan plou) i trencada al final del quart (millor no escalar el gendarme que corona el diedre i sortir-ne a la dreta a l’alçada d’un anell de corda que l’abraça sencer).Llargs atlètics i tècnics a la vegada que amb bona tècnica de fissura és resolen amb solvència. Descens, una breu grimpada ens deixa a la carena, remuntem fins el punt més alt on el camí es converteix en pista. Baixem per ella atents a les fites enmig del prat que ens indiquen on desviar-nos per trobar la canal de baixada de la paret, una immensa fita en senyala...