Salvem la paret de l'os a sant llorenç de montgai
MANIFEST RESPECTE A LES ACTUACIONS EXECUTADES A LA ZONA CATALOGADA COM A XARXA NATURA 2000 DE L’AIGUABARREIG SEGRE-NOGUERA PALLARESALes parets de Sant Llorenç de Montgai han estat una zona habitada des de temps prehistòrics. Mostra d’això és el jaciment que trobem als seus peus. L’home ha viscut vinculat a aquestes parets des de fa 30.000 anys.Els usos, evolució i convivència amb aquesta paret emblemàtica has estat variables al llarg de tota la història de la humanitat.Aquestes parets han representat per a l'ésser humà un espai de refugi i de convivència durant segles. Es té constància de nuclis urbans des dels àrabs, i probablement, es tracti d’una zona habitada anteriorment.També han representat un espai de gran interès per a la natura, i com a conseqüència, es van declarar zones protegides sota el paraigües de Xarxa Natura 2000 fa uns quants anys. Destacar la presència a les parets de Sant Llorenç de l’espècie Petrocoptis montsicciana O. Bolòs & Rivas Mart., espècie endèmica i protegida segons la directiva 92/43 dels hàbitats i qualificada com a vulnerable en el catàleg de flora amenaçada de Catalunya.Des dels anys 50 es van començar a escalar aquestes parets per primera vegada, i des de llavors, aquestes parets han estat objecte de visites constants i cada vegada més freqüents d’escaladors locals, de Lleida i de tot el mon. Aquesta presència i trànsit és també una part important del Patrimoni cultural de l’Espai.Finalment, excursionistes, piragüistes, ciclistes, fotògrafs, senderistes, boletaires i un gran nombre de persones i col·lectius fan ús d’aquest espai pels seus valors naturals i també paisatgístics.Durant tota aquesta història han anat caient pedres i roques sense que es tingui constància de cap dany personal.Aquestes caigudes eren produïdes, en moltes ocasions, per fenòmens meteorològics intensos, com la última tempesta Glòria, que va fer caure pedres, arbres, i va provocar altres destrosses.És molt important la seguretat de les persones i usuaris que circulen per la carretera que discorre per sota les parets i cal fer tot el possible per assegurar la seva integritat física.Aquesta carretera no disposa de cap biona de seguretat que pugui evitar que un petit problema (un altre vehicle o el mal estat de l’aglomerat) suposi que un vehicle pugui caure a l’embassament; element extremadament perillós.A més, hi han hagut episodis de caigudes de pedres (la gran part provocades per fenòmens meteorològics intensos) que suposen un altre risc a la carretera, ja que a l'estar envoltada d’arbres han caigut sobre la carretera.Per tant, eren evidents i necessàries mesures per assegurar la zona i que no perdre-hi el patrimoni natural, així com per garantir l'ús d'un lloc que podem considerar patrimoni de tots.En el marc d’una societat del primer món, en la qual ens hi encabim, i amb uns coneixements tècnics, científics i de mitjans, cal esperar unes mesures proporcionades d’acord a legislació vigent, amb criteri, avaluant les conseqüències i prenent totes les mesures oportunes per preservar tots els valors i aspectes que caracteritzen aquest espai: la seguretat, la natura, el paisatge, les vies d’escalada, etc.Per manca de transparència i de resposta per part de la Diputació de Lleida a diferents sol·licituds efectuades per particulars i col·lectius, es desconeix si tots aquests valors s’han tingut en compte per a la realització dels treballs efectuats, en nom d’una seguretat per a les persones, que actualment, està vist que no s’ha assolit, ja que la paret es mostra més inestable ara que fa 15 dies.Hi ha un projecte d’adequació de la carretera LV-9047, que inclou condicionament de corbes i col·locació de barreres de seguretat, que la Diputació de Lleida té en un calaix des de fa temps, i que millorarien molt la seguretat de la via, així com el desglossament, en algun tram, d'un carril per a vianants, ja que és un ús molt important actualment, i que impicaria una millora de la seguretat notable.En...