Via Tempus Fugit (175 m. V+/A2) a la Paret de la Font del Llum (Montserrat)
Probablement, la Paret de la Font del Llum era la darrera gran paret verge que quedava al massís de Montserrat. Finalment, després de molts anys d'haver començat a obrir-hi una via, aquest darrer estiu vam aconseguir acabar-la. Vet aquí, doncs, la petita història d'una primera ascensió. Corria l'estiu de l'any 1998 quan el meu company habitual de cordada de l'època, l'Àngel González, i jo mateix, vam obrir el primer llarg. El projecte, però, el vam acabar abandonant, principalment perquè l'Àngel va deixar d'escalar, i es va dedicar a altres menesters (al ioga, del qual actualment és professor). A l'inici de la via (V+) Al cap d'una anys, un altre company de cordada, en Xavi Teixidó, el "Teixi", em va proposar d'acabar un projecte de via que semblava que feia anys que estava abandonat, però no em va voler dir on era (sempre li agradava portar en secret els seus projectes). El vaig acabar acompanyant i la meva sorpresa va ser majúscula quan, un cop a Montserrat, em va explicar on anàvem: cap el projecte que l'Àngel i jo havíem començat. El Teixi també es va dur una bona sorpresa quan li ho vaig explicar, mentre feia broma dient-li que era un roba projectes. Érem a l'octubre de 2004, i en dues sortides vam arreglar el primer llarg perquè es podés fer en lliure (6b/c), a més d'iniciar-lo des de l'interior de la llastra, en ramonage, just a l'esquerra de la Font del Llum (quan l'any 1998 vam obrir aquest llarg ho vam fer enfilant-nos per fora de la gran llastra recolzada a la paret, anomenada Roca de la Font del Llum, i des d'allà vam començar la via). També vam deixar pràcticament enllestit el segon llarg i vam acordar que, l'any següent, quan arribés el bon temps, acabaríem d'obrir la via. Malauradament, el Teixi va perdre la vida l'any següent, l'estiu de 2005, als Alps francesos, en un accident d'escalada a la Integral de Peuterey, i el projecte va tornar ha quedar abandonat.En el diedre del primer llarg (V+/A1) Van tornar a passar els anys fins que un dia, parlant amb en David Hita, que era coneixedor del projecte, li vaig proposar d'acabar la via plegats. Va acceptar amb entusiasme la proposta, però va aparèixer un petit problema: la nova normativa a Montserrat, que especificava que s'havia de demanar permís per obrir nous itineraris. Per tant, tocava sol·licitar el permís corresponent, el qual vaig obtenir una vegada complerts els tràmits. Tot i això, mai trobàvem el moment d'anar-hi, ja sigui per falta de motivació, o per culpa d'una sobtada pandèmia, i van tornar a passar els anys, fins que vam decidir que aquest estiu (2022) el projecte s'havia d'enllestir, sí o sí. I és així que, després d'un parell de jornades, vam acabar la via al juliol, ni més ni menys que quasi 24 anys després haver-se iniciat. Començant el segon llarg (A1/Ae)Pel que fa a l'itinerari, és una escalada treballosa, a trams desplomada i aèria, on, bàsicament, haurem de pujar en artificial de pitons, amb un pitonatge no sempre evident. Puntualment, trobarem algun tram d'escalada en lliure, amb un d'obligat, i un xic compromès, a la cinquena tirada. En quant a la paret, aquesta és força vertical i contínua, amb reunions generalment incòmodes, i amb un rocam no sempre compacte.Perspectiva de l'aeri segon llarg (A1)Per cert, com aquest pany de paret no tenia nom i la via just comença a l'esquerra de la Font del Llum, a un parell de metres, l'hem batejat com a Paret de la Font del Llum. I respecte al nom de la via, fa referència a la velocitat amb què transcorre el temps, ja que han passat gairebé 24 anys des de l'inici de la seva obertura fins a la seva finalització.I per suposat queda promès, i garantit, un convit per a la cordada que faci la primera repetició (Classic Climber dixit). A què espereu, doncs, a anar-hi?. Roca delicada en el cinquè llarg (A2)DADES DE LA VIA: Grau obligat: V+ Material utilitzat: aliens, joc complet de totems, camalots 3 i 4, uns 20 pitons variats (sobretot universals, principalment curts, a més de pitons en V i U de...
