Paret del Rumbau - Via Atacs Iroquesos - 01/10/2021
Des de la publicació de l'apertura de la via per part d'en Joan Vidal la vàrem posar a pendents. Durant l'estiu no hi hem anat perquè hi fa molta calor, però ara que han baixat una mica les temperatures ens va semblar que era el moment.En primer lloc, cal reconèixer la labor de sanejament que ha fet a la via en Joan Vidal i encara més la seva apertura en solitari amb un bon equipament.Cal dir que la via ens ha agradat i l'hem gaudit molt. Tot i que he fet alguns Ao en lloc que es podia pujar en lliure, però l'Ita l'apurat tota en lliure, només ha fet Ao's en el darrer llarg. Això dels estreps no li ha agradat mai. Jo, en canvi, he fet 3 passos d'estreps. Amb les explicacions i dibuix de la ressenya d'en Joan arribem sense problemes a peu de via. Mentre l'Ita va fent el primer llarg, em sembla molt difícil, des de baix no és veuen massa les presses en aquest tipus de conglomerat, i em sembla més difícil del que després és. Quan començo escalar és quan aprecio la dificultat real de la tirada, pugem bé, però aquesta és la tirada més fàcil. Sortint de la primera reunió ja faig un pas d'Ao, entre la roca i que realment es veu difícil prefereixo anar segur. Després ja minva la dificultat i vaig molt bé. Quan arriba a la reunió em diu que li ha sortit bé tota la tirada.Iniciant el tercer llarg, una tirada molt bonica i que es deixa fer molt bé, malgrat la dificultat. Passos bonics però amb una dificultat mantinguda. Poc a poc la via va agafant ambient ja que cada cop es va posant més vertical. Iniciant el quart llarg, on combinarem passos molt difícils amb trams que es deixen fer molt be.Entrant a la quarta reunió. En el cinquè llarg llarg la roca canvia una mica, però amb el sanejament inicial i el de les múltiples cordades que l'han fet després, podem anar escalant força bé. Uns petits ressalts ens faran tibar un xic més. Des de la penjada sisena reunió veurem que cada cop la via guanya en verticalitat i ambient. Passos bonics d'entrada a la reunió. Iniciant el sisè llarg.Algun pas faig d'Ao en un tram que la roca no em sembla del tot fiable i és força difícil per fer en lliure. Poc a poc va superant tots els passos en lliure. Ara si que estem ben penjats......Iniciant el darrer llarg, forcem el Ae en Ao gracies a que les assegurances estan força juntes.La sisena reunió força penjadaDescansant entre pas i pas, potser hauria esta millor posar l'estrep...Els darrers metres. Un pas més i ja ho tenim. Quin dia més bonic i quina vistes més maques des del cim. Foto cim super contents i satisfets de fer aquesta via tan guapa. Una ressenya immillorable, gràcies Joan.Aproximació: Des de Oliana seguirem fins passat el pont que a mà dreta surt una carretera que va a Peramola. Seguirem per la carretera fins que trobarem una indicació per anar a Hostal Boix. Quan arribem a Hostal Boix agafarem una pista a mà dreta que va a l'ermita de Castell Llebre, anirem seguint la pista fins a passar la zona esportiva que veurem un lloc per aparcar a mà dreta. Des d'aquí seguirem uns metres per la pista fins a trobar un pedró a mà esquerra que indica on comença el corriol que porta a peu de via. Aquest corriol està força fitat i només hem de saber situar la base de la paret. Hi ha una savina amb un os penjat i una bona fita, 25/30 minuts.La via: itinerari molt ben trobat, amb roca acceptable i amb molt bon equipament, amb una dificultat obligada de V+, sempre ens podrem adaptar els llargs al nostre grau. Ambient assegurat per donar-li un al·licient més a la via. Molt recomanable. 1er llarg. 40 metres. III, V, V+. Des de la base pujarem per una placa fàcil fins a començar el tram més vertical on trobarem les assegurances. Una escalada vertical i bonica fins a la reunió.2on llarg: 30 metres. 6a+, V+, V, IV+. Sortim per la dreta on haurem de superar un ressalt amb lliure molt difícil o en Ao, després és tomba una mica i es deixar fer millor fins a la reunió.3er...
