15 anys de... l'Escuraxemeneies a la Paret de Baix.
No recordo massa bé com vam anar a petar aquí, a la Paret de Baix de la Llosa del Cavall, però la intenció era clara: obrir una nova via per un sistema de fisures desplomades ben arrogants i intimidatòries. Escuraxemeneies és el nom més escaïent que li podíem posar i de ben segur es poden contar les repeticions amb els dits d'una mà.Recordo que, tot i les fisures, s'escalava bastant per placa i sempre buscant els punts més dèbils. Recordo que vam deixar-hi un tascó al L1 per lo ben atasconat...