Pic de la Pleta Pelada (2.550 m), amb esquís
En el segon dia d'estada a la Vall de Boí hem fet una incursió a la Vall de Manyanet. Aquesta vall, entre la Ribagorça i la Vall Fosca, és ampla i voltada de cims arrodonits, un bon terreny de joc per a l'esquí de muntanya. L'accés natural és a partir del poble del mateix nom, Manyanet, però cal una llarga caminada, normalment sense neu, per arribar a la part alta de la vall.L'accés alternatiu que hem utilitzat és a partir de l'estació d'esquí de Boí-Taüll que permet, si més no, tenir garantida la neu durant bona part de la temporada. A més, el ticket d'esquí de muntanya que ofereix l'estació permet pujar en telecadira fins al coll de Raspes Roies, evitant les pistes d'esquí i salvant el desnivell inicial per deixant-nos a l'abast tots els cims de la Vall de Manyanet.Hem arribat a l'estació d'esquí de Boí-Taüll quan tot just obrien les instal·lacions i hem agafat el telecadira anomenat Mulleres. Des de l'estació superior hem baixat esquiant una curta pista per agafar el segon telecadira, el de Roies, que ens ha portat fins al coll de Raspes Roies, situat a 2.540 m.Des del coll ja es veu tota la Vall de Manyant i, al davant mateix, el Pic de la Pleta Pelada amb la seva extensa pala i el bony rocós que forma el cim. Hem baixat esquiant en direcció al fons de la vall buscant la millor neu, que a aquestes hores encara estava ben gelada. Hem arribat al torrent i hem posat les pells per iniciar la remuntada.La pala que cau sobre la vall des de la Pleta Pelada és molt extensa; hem anat pujant, buscant les parts més suaus i amb millor neu, guanyant el desnivell a poc a poc. Hem arribat a una petita fondalada, al peu de la pala final, la més dreta. Hem començat a pujar la pala, força pendent i amb trams gelats, fins poc abans del coll, on hem deixat els esquís per completar el darrer tram fins al collet per un petit tram gelat i una pedrera inestable. Després, per una curta cresta sense dificultat, hem arribat al Pic de la Pleta Pelada (2.550 m).Feia un dia extraordinari amb una gran visibilitat; un panorama molt extens que arribava fins al Puigmal i el Pedraforca. Hem fet una panoràmica circular:
El retorn es pot fer pel mateix itinerari, remuntant el Coll de Raspes Roies, però hem pensat que seria millor un retorn diferent que convertiria l'tinerari en circular. Des del mateix cim ja es veia el Port de Llevata amb l'àmplia vall que hi porta, ben nevada. Hem baixat esquiant fins al fons de la vall, amb neu irregular, i hem seguit baixant una mica més fins trobar una bona canal ben nevada per on hem iniciat la remuntada.La pujada al Port de Llevata és fàcil: un pendent suau per grans extensions nevades fins poc abans del coll, on cal superar els darrers metres una mica més pendents. Finalment hem arribat al Port de Llevata o de Ginebrell (2.436 m). Només ens quedava una plàcida esquiada de pista fins al pàrquing de Boí-Taüll, on hem acabat l'activitat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produït per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:
ÀLBUM DE FOTOS -
TRACK
ENTRADES RELACIONADES:
Tuc deCarants, 2019
Pic deFilià, 2019
Corrunco deDurro, 2018
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
Vall de Boí - 41 itinerarios de esquí de montaña, de Francisco Román. Editorial Desnivel.
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
