**** Sur Directa (225m, 6a/A1), el Pájaro, la Pedriza
Dimecres, 2 de novembre de 2022La fama de la Pedriza sempre m'havia mantingut allunyada, però tard o d'hora tot arriba i per encetar la coneixença la sud més clàssica, el Pájaro. Immens monòlit al que la imaginació dóna mil formes, nosaltres, però tan sols tenim ulls per les seves fissures. Sabem que tenen fam de ferralla, els hi donarem el gust. Que estranys resulten els moviments, estem sota el domini de la corba.Bavareses, xemeneies, diedres... línies perfilades amb perfecció obsessiva, traços on l'angle recte no existeix. Orfes de cantells on afermar-nos, descobrim un sentit de l'equilibri diferent. L'escalada es converteix en intuïció ancestral, tot el cos participa del gest. I la ment comença a creure. Realment s'ha de tenir fe per aventurar-se en aquests murs de granit insondable.Però no hem triat una clàssica en va, la tremenda lògica del seu traçat ens ensenya com han de ser els passos i la seva elegància ens obliga a esforçar-nos per estar a l'alçada de la lliçó. Bellesa fins el darrer gest. L'esveltesa del cim tan sols és preludi, aquí l'escalada adopta una altra dimensió.Notes d’interès vertical: Sur Directa (ressenya), compendi d’estil, exigència i elegància. La lògica intrínseca de les fissures combina a la perfecció amb la intriga de les plaques per bastir un itinerari que aprofita al màxim les possibilitats d’aquest granit excepcional. Poc necessitem més enllà del que aquesta roca ens brinda perquè sorgeixi una línia tan extravagant com el cim mateix.Oberta el juliol de 1944, la Sur Directa comparteix les dues primeres tirades amb la Sur Clásica, però en el tercer llarg opta per vorejar l’immensa llastra del Escudo abans de retrobar-se amb la Clásica a tocar del cim (foto traçat). Es tracta d’una ruta pràcticament desequipada, tan sols trobem muntades les reunions (bolt o cáncam) i no totes, la R4 és en un arbre. Important no saltar-se la R5, tot i que el darrer llarg és curt, les cordes no arriben i els passos a l’inici són finets i sense possibilitat de protegir.Les tirades són netes, un pont de roca al primer llarg, un pitó al final del segon i un parell més de pitons al tercer és tot el que trobem al llarg del recorregut. Caràcter tremendament clàssic que reclama material, setze cintes, joc sencer tòtems/camalots fins C3 i repetit fins C1, tascons, tricams i estrep. Per nosaltres que no estem habituats a aquesta roca les peces petites han sigut claus per poder protegir bé molts passos i els tricams salvadors.Estem davant d’un granit amb identitat pròpia, per lo general compacte, de cantells roms, fissures arrodonides i una adherència molt particular, gaudir de la seva excel·lència requereix fe i tècnica. La qualitat de la roca és increïble, tan sols trobem algun pas desgastat a l’inici del L1 (Paso del Jaboncillo i Paso del Golo) i a la placa prèvia al cim (L6).Grau correcte dins els paràmetres de via clàssica, però que es converteix en relatiu en funció de lo habituats que estem a aquest tipus de granit on l’adherència portada a l’extrem i encastaments acrobàtics són la clau de pas. Per gaudir la via cal anar amb un 6a de granit consolidat.Orientació sud, tot i que al sol li costa arribar a peu de via, fins ben entrat matí ombra. El traçat de la Sur Directa és un espectacle en si mateix, les dues primeres tirades (comuns amb la Sur Clásica) són un festival de fissura que admet les més variades tècniques (diedre, xemeneia o bavaresa), sense perdre mai de vista l’adherència; esveltes, sostingudes i mentals. A meitat del L2 trobem una reunió que no fem i seguim amunt fins plantar-nos amb un flanqueig finet sota la característica llastra del Escut.El L3 ressegueix el caire de l’escut per la fissura que el delimita per la dreta, vertiginós i aeri ens obliga a recórrer a l’artificial a la part final (V+/A1 o 6c). Tan sols trobem un parell de pitons en bon estat a l’inici de la fissura, la resta no es poden utilitzar i obliga a posar peces per l’artifo (A1).En L4 esquivem el sostre vorejant-lo...
