Via del diedre + entrada directa via giraud
DIUMENGE 28 DE JULIOLAquesta setmana tenim una sortida “mixta” amb la família. Amb això vull dir que podrem fer activitats que ens agraden a tots.Les perspectives pel cap de setmana son dolentes però el fet d’estar a la natura compensa l’esforç i els quilometres a fer. Pugem a casa de la Familia Rosillo Romero i la nostra intenció es fer activitats lúdiques a Esterri d’Aneu aprofitant que fan el festival “ Esbaiola’t” i sortir a escalar si el temps ho permet.El dissabte , tal com estava previst, aigua a dojo, s’ha passat el dia plovent, tan sols a mig mati hem pogut passejar per Esterri i veure la fira , entre ruixat i ruixat.Pel diumenge tenim planejat pujar a Sant Maurici per escalar, (era millor fer-ho el dissabte, per poder descansar el diumenge, però..... , el temps mana).Després de molt meditar-ho decidim pujar a Amitges, l’altre objectiu nostre era una cara Nord i amb la pluja creiem que estarà molt moll.A les nou agafem el primer taxi que puja al refugi d’Amitges i a les deu ja estem fent l’aproximació a les agulles.El temps d’entrada no l’hem encertat, l’alta humitat existent retenen les boires i tot el cel estat cobert, a més el vent del Nord es molt fred i ens fa dubtar de fer res, però les ganes s’imposen i fem l’aproximació.El nostre objectiu és la via Giraud, però amb el vent, les boires i el fred no sabem que farem, d’entrada i aprofitant que la paret orientada al Est és la primera que s’escalfarà ens decidim per fer la via “ Diedre” una de les clàssiques.La via comença per una canal d’herbes però nosaltres comencem per un diedre i esperó que hi ha a la dreta que es mes estètic. La tirada està neta i a la vira trobem un espit per fer reunió.La segona tirada comença per una placa vertical per anar enllaçant petits diedres que ens deixen a peus del magnífic diedre de la tercera tirada. Hem trobat dos pitons i un fissurer en aquesta tirada.La tercera tirada , és un diedre esplèndid, vertical , fàcil de protegir i molt estètic sens dubtar-ho és la millor tirada de la via. Hem trobat un parell de pitons, molt difícils de veure, camuflats entre les fissures.La quarta tirada , segueix el mateix diedre i amb les mateixes característiques, encara que és mes curtet i ens deixa en un replà poc abans de l’aresta final.La cinquena tirada, és més fàcil i seguint l’aresta ens deixa al cim de l’agulla..Son les dotze del migdia, no hem passat ni fred ni calor. Be, fred una mica al sortir per la carena i preparar el ràpel des de el cim, però una vegada hem deixat el cim la mateixa paret ens protegeix del vent del Nord. en dos ràpels de quaranta cinc metres i una desgrimpada ja estem a peu de via. Veient que tenim temps i el Sol comença a escalfar la vessant Sud de les agulles decidim anar a provar la via Giraud.Els croquis que portem no son gaire explícits sobre la seva localització però amb la foto del llibre del Luichy localitzem l’inici de l’entrada directa, bé, ens ha costat una mica endevinar el lloc perquè cercàvem dos parabolts al inici i tan sols hem trobat un però en un replà superior on cercàvem.La primera tirada, supera un diedre, inicialment no gaire estètic, però a la part final, es posa interessant i difícil. Hem trobat dos ponts de roca i un pitó. La part final de la tirada , si no estàs acostumat a escalar en aquest granet, imposa perquè sembla que siguin lloses que han d’arrancar-se al traccionar-les . La sortida és molt relliscosa i amb encastament.La segona tirada és més intensa, d’entrada un pitó a la sortida de la reunió i un pont de roca uns deu metres per sobre. El tram entre pitó i pont de roca és intens amb passatges força tècnics.Per sobre del bloc, un camp de nerets que ens portarà a la segona reunió. Però aquí l’hem marrat, no he sabut interpretar be la ressenya i en lloc d’anar a l’esquerra he anat a la dreta per unes grades fins un diedre amagat de darrera l’esperò creient que hi hauria la reunió , però res de res, i m’he tingut...
