Vies directa oscar + original + marta pros a la formiguera
DIUMENGE,
03 DE MARÇ
Avui
he canviat de companys, fa uns dis varem quedar amb el Jordi per fer
una sortida i també s'hi apunta el David.
VIA DIRECTA OSCAR + ORIGINAL OSCARTenim
com a objectiu anar fins a Vilanova de Meià però una cosa és el
que tenim planejat i l'altre és la meteo, que ha volgut fer-nos la
guitza enfarinant tot el Pirineu i el Pre Pirineu.
Total
que sortim de Monistrol sota una pluja intensa i anem a cercar al
David a Manresa on arribem que ja no plou. En principi seguim amb el
pla inicial, però a mesura que anem acostant-nos veiem que ens cal
un nou objectiu. Ja des de lluny veiem que la neu a baixat a cotes
molt baixes i tota la zona de Vilanova està blanca.
Ates
que anem circulant per l'Eix ens arribem a Camarasa on fem l'aturada
per esmorzar i acabar de decidir.
Finalment
ens decantem per Sant Llorenç de Montgai, perquè tot i veure el
Mont-roig sense neu, creiem que el vent gelat que fa aquí baix, allà
dalt pot esguerrar-nos el dia.
Ens
arribem al pàrquing de la Formiguera on trobem al Roger i a la colla
del Penedes que també s'han repensat el fet d'anar a Vilanova.
Com
que el Roger és un assidu de la zona, li demanem consell sobre el
millor lloc on anar i segons ell és la Formiguera.
Els
companys del Penedes es queden a la zona Est de la Formiguera i
nosaltres volem anar a provar sort al Torrent Fondo, una zona que cap
dels meus companys coneix.
Porto
les ressenyes de la zona, però ja decidirem en veure com està de
mullat..
Sembla
que la que crida més l'atenció dels meus companys és la via
“Mariola Free” però una vegada a lloc la molsa de la primera
tirada ens desanima i escollim un nou objectiu.
Aquesta
vegada escollim la via Oscar que ja vaig fer fa molts anys amb el
Josep Sánchez (E.P.D.), però com que varem fer-la abans de començar
el Blog, no la tinc piulada i també em fa il·lusió repetir-la.
També
resulta que la via Original va ser oberta pel pare del Roger i ens
diu que li comentem l'estat actual de la via.
Ens
repartim les tirades a fer de primer i com que no tenim cap presa en
farem una cada un.
La
primera se l'apunta el Jordi, una tirada força vertical amb les
assegurances justes per no patir però que t'obliguen a escalar i
arribat a la primera reunió li ha semblat curta i segueix fins la
segona, resultant una tirada d'uns 55 metres tota assegurada on ens
caldran unes 20 cintes. Nosaltres com que no en portem tantes anem
saltant assegurances.
La
segona és la tirada més tècnica de la via,je, je, i per sort ,
(bé, per sort no !!!, li hem adjudicat directament al David). Això
de ser l'avi de la cordada te les seves avantatges.
Aquesta
tirada és mantinguda i tota en lliure, tot i anar de segon he trobat
una tirada dura i mantinguda.
Una
vegada al cim, el Jordi te ganes de fer l'original i nosaltres de
seguir escalant , un rapel de cinquanta metres ens torna a deixar a
la primera reunió que serà on agafarem l'itinerari de la original.
VIA MARTA PROSAquesta
tirada em toca a mi, 20 metres de flanqueig horitzontal a la dreta
amb una graduació de segon , tercer grau .......... i fem reunió en
dos parabolts lluents que trobarem
Crec
que jo ja he fet la tirada que em pertoca, però les protestes son
generalitzades i em veig condicionat a fer la següent tirada.
Aquí
la roca no es tan bona però està ben assegurada, trobarem material
nou (parabolts) i material antic (pitons casolans i cap de burí). El
més delicat és la roca amb algun tram a controlar. Fem reunió en
una petita vauma.
La
següent tirada comença delicada per la roca i força vertical, però
aviat va perdent dificultat fins a sortir de la paret per un petit
diedre.
D'
aquí ja baixem caminant, però...
