Serrat del Coniller, via Directa de l'Avatar
20.04.18 Avui fa poc més de mig any que vam assolir el tossal més oriental del serrat del Coniller, per la via Liebe Clàudia, i ja tornem a ser aquí, al final del camp d’ametllers, penjat de la carena de la Serramoneda i encarats a la muralla sud de l’esmentat serrat que sembla que tingui un ull que ens observi...La paret sud del Tossal de la Feixa i el seu “ull” (ressaltat)des del camp d’ametllersAvui tenim la intenció de pujar-hi per la via Directa de l’Avatar, una línia oberta pel cèlebre Guillem Arias l’any 2007. Es dóna el cas que al 2009 es va estrenar una pel·licula que duia per títol Avatar, en la qual un disminuït físic podia fer coses increïbles gràcies a que posseïa un “avatar” amb aparença d’un extraordinari ésser blau... Així és que, després de carregar-nos les pesades motxilles, jo vaig cap al peu de la via amb l’esperança de trobar-hi allà el meu “avatar”, el que escala 8c, i així poder assaborir la via amb “les mans a les butxaques”, com aquell qui diu. I és que l’esmentada via travessa el gran “ull” de la muralla... serà l’ull de l’Avatar?Recorregut de la via Directa de l’AvatarRessenya de la viaDesprés de travessar el camp d’ametllers, toca la llarguíssima aproximació fins al peu de la via, primer pel sender amb marques vermelles i fites, i després pel sender de flanqueig marcat en groc, tot esquivant un munt d’arbres caiguts segurament per les intenses nevades d’aquest hivern.Pas entre roques en el camí d’aproximacióCamí de flanqueig cap al peu de la viaPerò quina no és la meva decepció quan comprovo que, a la base de la muralla, no m’espera cap “avatar”, així que ja veig que em tocarà patir car la via s’inicia amb una placa tan blanca, tan dreta i tan llisa que d’ella només sobresurt un rosari de parabolts grocs.Inici del primer llargEn aquest primer llarg, en Pau combina passos en artificial i en lliure, però jo no en sóc capaç, malgrat que els parabolts són molts i estan molt propers, així que només puc tocar una mica de roca, una roca excel·lent per cert, quan estic prop de la primera reunió. Quan hi arribo, però, m’assabento que ara toquen dues tirades més com la que acabem de fer!!!Arribant a la primera reunióAssegurant des de la primera reunióInici del segon llargSense perdre més temps, en Pau arrenca amunt per l’implacable placa, tot combinant passos en A0 i lliure, mentre que jo ja no guardo els meus beneïts estreps i em preparo per a fer una “pedalada” memorable fins a la segona reunió situada sobre una còmoda repisa sota l’”ull”.Arribant a la segona reunióLa segona reunióAra toca el tram més dur de la via en forma d’un acusat desplom. En Pau em pregunta si estic animada per a superar-lo... i jo que no m’ho penso dos cops, que amb l’entrenament que porto amb les dues primeres tirades, ràpid li contesto: és clar que sí, endavant les atxes!!!Superant el desplomAssegurant des de la segona reunióCoronil·lesL’accés al peu del desplom ja em sembla prou complicat, i encara sort que el pas està endolcit per la presència d’un “jardinet” de coronil·les (Coronilla emerus). Acte seguit entre voltors i “cigonyes” vaig guanyant el desplom qualificat d’A1... perquè cada cop que em supero faig “au, amunt!”. Així d’aquesta manera, surto victoriosa a la placa del capdamunt de l’”ull” on es troba la tercera reunió, un xic penjada sobre el bosc.Arribant a la tercera reunióInici del quart llargEl quart llarg avança per damunt la “parpella de l’ull”, per una placa inclinada però tan llisa que la correcta adherència dels “gats” és fonamental pel bon progrés vertical. En Pau es salta una reunió intermitja i avança veloç cap a la feixa on hi ha unes cordes fixes per a més seguretat. Allá es troba la quarta reunió, al peu d’aquest segon ressalt.Progressant per la placa del quart llargQuan em toca a mi, deso els estreps car ja tinc ganes de tocar roca de debó i em veig capaç de progressar en lliure, malgrat...
