Via Independència, a la paret del Devessó, Malanyeu
Aquest que està fent una llarga i magnífica primavera, l'estem aprofitant amb el Pep anant almenys una tarda a la setmana a la paret del Devessó. La primavera sempre és agradable a Malanyeu, i en aquest temps solem passar calor a l'aproximació i al començament, i fred al final...Dimecres vam repetir la via Independència, una via atapeïda entre altres, com la gran majoria aquí, però que té prou caràcter, sobretot el segon llarg.Al peu de la via hi ha el nom pintat, una mica esborrat pel temps però que es veu prou bé. A dalt deixo la ressenya original del Joan Baraldés.El primer llarg, molt equipat, és intens però tens els parabolts i els ponts de roca que et van donant tranquil·litat. Hi ha el tram del mig que es posa més vertical i on cal apretar una mica, però en general és una bona tirada que es deixa pujar.El segon, en canvi, és tota una altra història. Comença suau amb algunes xapes, després comença a posar-se dret fins una fissura on s'acaben les assegurances bones. A partir d'aquí uns ponts de roca força cutres ens marquen el camí.Per sort, la fissura es pot protegir molt bé, i més amunt també. Abans d'arribar a la reunió un bombo és la darrera dificultat, després ve un tram de terra i rocs trencats una mica perillós, però gens difícil. En aquest llarg hem utilitzat un friend mitjà i un alien.El tercer llarg marxa cap a la dret amb un recorregut força evident, i que ens deixa a la carena després de marxar una quarantena de metres en diagonal a la dreta per unes roques que podrien ser molt més compactes en alguns punts....A dalt comença a caure alguna gota i decidim de baixar rapelant per la via Epirimountains. Dos ràpels de 30 m ens deixen a la nostra primera reunió, des d'on arribem bé fins a terra.
