Via lenticularis a la paret de les bagasses
DIUMENGE,
29 D' OCTUBRE
Avui
volem visitar una zona que darrerament tenim oblidada, va esser el
nostre Shangri-la a la joventut però ara ens fa respecte la seva immensitat i el fet que les vies que estan al nostre abast estan molt
“sobades” pel pas de les cordades.
De
fet les darreres vegades que he passat sempre he vist la paret buida.
No ha estat el cas d'avui que hem comptabilitzat unes sis cordades
repartides per la paret.
El
nostre objectiu, la via “ Lenticularis”, una via oberta al 83
però que al 2019 li van rentar la cara i allargar uns metres. La
veritat que fins aleshores havia passat desapercebuda per la gent i
ara llueix una roca gens gastada .
En
primera instància teniem que ser quatre i fer dues cordades, però
finalment serem tres.
Arribem
a la Font de les bagasses i mentre escollim material anem esmorzant.
Mentre ho fem moltes cordades comencen l'aproximació a la paret,
(com que no sabem on aniran, agafem més ressenyes per si ens cal
cambiar d'objectiu.
Feia
tant temps que no venia a escalar que he trobat molts canvis en
l'aproximació, tots els peus de via estan per sobre de les xarxes de
protecció a la via i a més han fet un camí encimentat que et permet
pujar a peu de via sense creuar el túnel.
A
peu de via sembla la Rambla, tenim gent a la "Supertram", a la "Cade", a
la "Tutti Frutti", però per sort, cap cordada a la "Lenticularis".
La
primera tirada comença suau per unes rampes, però en els metres
finals cal superar una placa molt llisa on cal apretar de valent.
La
segona i tercera tirada son suaus, però també poc assegurades, dos
ponts de roca a la segona i un pont de roca i un pitó que queda un
xic desplaçat del recorregut lògic de la tirada i que no hem fet
servir.
La
quarta tirada ja apreta, és molt vertical amb uns primers metres ben
assegurats però amb una part final on les assegurances allunyen i
cal mirar-ho bé.
La
cinquena tirada torna ser una tirada de transició però amb poques
assegurances dos pitons, un arbre llaçat i un parabolt, primer per
una placa en lleugera ascensió en diagonal a la dreta fins arribar
sota un desplom que flanquejarem a la dreta per sota en un a
travessia espectacular més que difícil. Ara estem en una reunió que
comparteix amb la via “Quo Vadis”.
La
sisena tirada aprofita la primera assegurança d'aquesta via per
desviar-se a la dreta a buscar un diedre que puja per la dreta al que
seguirem fins un petit replà.
La
setena tirada és una placa típica de Terradets, on cal posar-se
be per progressar, esta assegurada amb tres parabolts i tot i que la
graduació es de cinquè superior hi ha algun passatge que et fa suar
de valent. El final de la tirada coincideix amb la via "Cade" i farem
la reunió pocs metres a la dreta d' aquesta.
En
la següent tirada trobarem el primer tram d'artificial de la via, dos
passos de Ae per sortir a una placa fina i progressar fins a entrar a
la Falsa Feixa.
La
tirada nou no te cap problema , cal caminar per la falsa feixa fins a
trobar una reunió just al fil d'aquesta, aquí tenim el final del
primer tram de via, (l,antic) . A la dreta de la reunió hi ha una sortida assegurada amb parabolts que et permet baixar fins el principi
del cable d'acer que ressegueix tota la falsa feixa.
Nosaltres
veient que anem be de temps decidim seguir i fer la sortida per la
feixa, però aquest tram ja no és tan benèvol com l'anterior, cal
apretar molt més.
La
tirada comença enfilant-se per un diedre poc marcat assegurat per un
parabolt al poc de començar i tres pitons, per sobre, trobarem un
buri sense plaqueta i a pocs metres un parabolt tot per arribar a una
petita feixa.
La
tirada onze es curta i assegurada amb un pont de roca i un parabolt,
cal superar una bavaresa que puja fins un sostre i allà cal anar a la
dreta per superar un gendarme enganxat sobre el que farem reunió.
La
següent tirada es la més espectacular, comença amb un flanqueig a
l' esquerra per sobre el fil d'un sostre fins arribar a un esperó
pel que pujarem uns metres, aquest esperó es converteix en...
