Cadí, canal amagada, la darrera sortida del 19
Aquest any està fent un hivern peculiar, sec i poc fred. Una combinació que ha deixat a punt les canals que normalment no n'estaven fins a la primavera...Així que el 31 de desembre ens hi vam acostar amb el Pep i la Queralt. No teníem clar l'objectiu i dubtàvem entre l'Ordiguer i l'Amagada. Veient que aquesta darrera estava en condicions, unes condicions òptimes i molt millors que la darrera vegada, vam tirar amunt.Neu dura, grampons des de Prat de Cadí, una mica de traça, poc fred,..... les condicions perfectes!!Tot i algun ressalt de gel, no veiem necessari encordar-nos i així anem pujant. Arribem bé al final de la canal i fem el ràppel que ens deixa a mitja canal Sàbat... Aquí també hi trobem molt bones condicions!La rampa final de sortida és dreta, però no té cornisa i està en bones condicions, així que ben aviat de l'ombra al sol...A dalt, ens relaxem, gaudim del paisatge, mengem, i veiem Montserrat al fons com una illa solitària....Després caminem per la carena amb neu molt dura fins al coll de la canal del Cristall, per on baixarem.Una baixada que no té res a veure amb les baixades primaverals, amb neu toba i agradable..... Tota la baixada és una rampa de neu dura o molt dura, on qualsevol patinada podria ser fatal! Quina diferència amb quan venim amb bon temps....De fet, no ens traurem els grampons fins Prat de Cadí! Però ha estat una jornada increïble, sobretot per la Queralt que s'estrenava en aquest món!
