Queralt Xenia a la Miranda de Can Jorba.
Probablement ens trobem davant de la típica "via de col.col·leccionistes", malgrat un darrer llarg molt bo i algun tram esporàdic bonic la majoria de l'itinerari es desenvolupa per el típic terreny de molsa, blocs, llastres i savines. Tingueu en compte que a la guia de la cara sud l'hi donen només una estrella. Per nosaltres ha set la típica activiat d'escalar imaginant que no hi ha els parabolts de les vies veïnes i buscant el camí per on pujariem si anéssim obrint via. Hem utilitzat les reunions de l'Entre Línies i de la Sol Solet. Bàsicament hem jugat a fer trad amb les xapes a un pam per si ens feiem caqueta. Si ens animen a fer aquesta via millor que no sigui un dia amb gent a sota ja que potser n'esclafem algun.Ll1: Comencem per un túnel a la vegetació característic situat un metre a la dreta de la Entre Línies.La roca és bona però amb una mica de sorreta, escalada de díedre. Arriba un punt en que la vegetació obstrueix el díedre. Nosaltres hem esquivat aquest tram per l'esquerra, en els dos metres de placa que queden a la dreta de l' Entre Línies i tornant al díedre quan la vegetació ho permet. Abans d'arribar a la primera reunió, que és comuna amb la Entre Línies hi ha una gran llastra que nosaltres hem passat per sota. Podria ser que quan la vegetació tapa el díedre s'hagués d'escalar per l'esperó de la dreta i acabar passant la llastra per sobre per abastar la R1. ( 30 metres )Ll2: Sortim a l'esquerra a buscar una gran llastra. Abans de llaçar la primera sabina podem posar un 3 ( recomanable repetir-lo a dalt es necessita ), xapar un bolt o encintar una pedra encastada. Seguim per la llastra xapant sabines, anem a la placa de la dreta aprofitant dos ponts de roca de l'Entre Línies i quan veiem que la fissura de la dreta és neta de vegetació ens hi posem. En aquest punt la roca te molseta però no és pas dolenta,fa canto i podem cosir-ho am b els friends ( 1,2 i 3 ). A l'alçada d'una petita sabina i a les envistes de la R2 saltem a la placa de l'esquerra amb un pas finet per entrar de rectes a la reunió. Per entrar a la reunió ens podem assegurar amb un Alien blau o verd o en una gran llastra sospitosa o aprofitar un bolt de l'Entre Línies. En aquesta tirada he tingut la sensació d'escalar bastant per la placa i no gaire per la fissura de l'esquerra ( potser només 5 metres ). Ens podem anar assegurant d'aquella manera sense els bolts, no se si en el seu dia ho van fer així o van anar més per la fissura de la dreta però es veia bruta i més difícil que la placa. ( 30 metres )Ll3: Nosaltres hem escalat a l'esquerra de les xapes de l'Entre Línies, per terreny una mica cutre: roca a controlar, algun bloc i molseta. Un metre per sota de la R3 de l'Entre Línies flanquegem per un petit relleig fins a una fissura diagonal amb un arbre, superada la qual arribem a la reunió de la Sol Solet. Potser es pot repetir la jugada de Ll2 i anar més per l' Entre Línies però sense xapar-ne els bolts.( 45 metres ). Ll4: Aquí el panorama canvia radicalment: roca excel.lent, sense un bri d'herba i les sabines serveixen per assegurar però no molesten. Per plaques i fissures amples assolim el gran pi ( possible reunió ) i per placa que va tombant progressivament guanyem el cim de l'agulla arribant a tope de corda a la sabina cimera ( 65 metres ).Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent,pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Passem una bauma i pugem paral·lels a un torrent fins al peu de via. Queda a la dreta de la Gloria després d'un bloc caigut. Primera xapa alta en un esperó,arbre per abastar-lo. Orientació: Sud. Material: Moltes vagues savineres, una desena de cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3.L'única piada que hi ha a internet tiren de tricams,nosaltres no n'hem possat cap.Horaris: Aproximació 30',via i rapelar 4 hores així com 20...
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
