Cingles de Mont-ral i Forat de Pere Pòstol
Hem fet un llarg recorregut excursionista per les Muntanyes de Prades, més concretament pels cingles de Mont-ral, un conjunt de cingles que limiten un gran altiplà, el Pla del Bosquetà, amb molts punts d'interès, especialment baumes, coves i avencs que hem anat trobant al nostre pas.Gairebé al final del recorregut, ens hem entretingut una estona visitant una cavitat de cert volum, el Forat del Pere Pòstol, que ha arrodonit aquesta jornada excursionista.Hem iniciat la caminada en el gran aparcament situat a l'entrada del poble de Mont-ral. Després hem pujat pels carrers del poble, sortint per un bon camí. Aviat hem agafat un corriol ben marcat per on hem arribat en pocs minuts al mirador de la Punta Coroneta des d'on hem gaudit d'un gran panorama.Seguint pel camí i després de passar per la Font del Moro, que avui estava seca, hem arribat a un punt molt singular: la Foradada de Mont-ral. Es tracta d'un gran forat obert a la roca per on travessa el camí.Hem seguit per sota del cingle passant al costat de l'entrada de la Cova de Mont-ral, una cavitat que vam visitar fa temps i que avui només hem vist per fora. Just al costat d'aquesta cova hi ha una petita ferrada, que supera el cingle pujant a l'altiplà superior. És la via ferrada de la Cova. Hem superat la via ferrada, que és fàcil i està catalogada com K1, per arribar al Pla del Bosquetà, un extens altiplà voltat de cingles per on hem seguit el nostre recorregut.Hem travessat el pla per camins i pistes. A l'altra banda, el camí baixa per resseguir el cingle per sota, a mitja alçada. El cingle està ple de baumes i forats de tota mena, que hem anat trobant i explorant: la cova del Grèvol, la font de l'Escudelleta, la cova del Forat...Més endavant, el camí puja novament a l'altiplà. En aquest punt ens hem desviat de l'itinerari principal per acostar-nos al Forat de Pere Pòstol, un dels objectius principals de l'excursió d'avui. És una cova amb un recorregut d'uns 160 metres amb dues galeries. Hem recorregut la galeria principal, plana i fàcil. No hi ha grans formacions però és un interessant recorregut per una estreta galeria amb molts girs.A la sala d'entrada hi ha l'entrada de la segona galeria. És una estreta finestra que dona accés a un pou. Hem entrat per la finestra i després hem baixat el petit pou amb l'ajut d'una corda de nusos i una escala rudimentària. L'escala està fabricada amb peces d'estanteries mecalux i és molt precària. Tot i que hi ha poca alçada, confiar en la solidesa de l'escala és una mica temerari. Nosaltres hem posat el nostre cordino per tenir una mica de seguretat si l'escala es desintegrava al posar-hi el peu.Hem baixat sense massa problema i hem iniciat l'exploració de la segona galeria, més llarga i interessant que l'anterior. És un curt recorregut per una estreta galeria meandriforme amb diverses formes i colors.En la remuntada de l'escala hem utilitzat el jumar i el cordino per assegurar i facilitar la pujada.Hem retornat al camí principal, que ara voreja el cingle recorrent la vessant nord, més humida i ombrívola. Hem passat per la cova del Rei, una gran bauma tancada amb un mur de pedra i poc després, novament per l'altiplà, hem passat al costat de la Cova de la Moneda, que també coneixíem de sortides anteriors.El camí, novament, baixa per sota de l'altiplà resseguint el cingle a mitja alçada. Aquí ens ha sorprès una bauma realment singular: la Bauma dels Tions. És una mínima cavitat, sense cap interès, però està plena de tions de fusta que cal suposar que han deixat els nens de la comarca amb la intenció de venir-los a buscar per Nadal.Poc després el camí torna a recórrer el primer esglaó sota el cingle entrant en una zona molt singular, un racó on sembla que hi ha un microclima, molt més humit que a la resta del recorregut. El camí passa per una esquerda entre els cingles on el bosc és molt diferent del que hem recorregut fins ara. A la sortida d'aquest petit jardí humit hem trobat el teix mil·lenari, un arbre monumental realment impressionant.Aviat...
