Cova de Cornavaques
En el segon dia de la nostra estada espeleològica a Mallorca, hem visitat una de les cavitats més interessants i conegudes de l'illa. Tot un clàssic: la Cova de Cornavaques.És una cavitat sense massa dificultat tècnica però amb una gran varietat de sales i espeleotemes, que fan molt interessant la visita. Té un recorregut de 561 metres però la profunditat és poca, només 28 metres. Tot i la poca profunditat, en el recorregut de la cavitat trobem diverses pujades i baixades, de manera que el desnivell recorregut és bastant superior.La Cova de Cornavaques està a prop de Pollença, a la Serra de Sant Vicenç. L'aproximació és llarga i embolicada, per una zona rocosa on fins i tot hem de fer algunes petites grimpades. Hem iniciat la caminada des de la finca de Son Vich (veure anècdota al final de l'entrada), pujant per la llera d'un torrent, entre pins. Hem hagut de passar dues tanques de delimitació de finques fins arribar al final del bosc, ja fora del torrent, on comença una extensa zona rocosa que ocupa tota la serra de Sant Vicenç.Pràcticament no hi ha camí però hi ha moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar, guanyant altura per sobre del torrent. En alguns punts hem hagut de grimpar per les roques i fer algun flanqueig exposat però sense massa dificultat.Finalment hem arribat a l'entrada de la cova, un petit forat amagat pels lentiscles. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la Cova de Cornavaques.Hem entrat caminant entre les primeres formacions i, després de baixar un petit tobogan relliscós, hem trobat el primer obstacle. Hi ha un mur que tanca la sala d'entrada i cal superar-lo amb l'ajut d'una corda fixa. Des de dalt, hem baixat en ràpel per l'altra banda, també amb una corda fixa, per entrar a la sala dels Gorgs. En aquesta sala, a més dels gorgs que li donen nom, hi ha una infinitat de formacions de tota mena, que anàvem trobant a cada pas. Al fons de la sala, una rampa relliscosa ens ha portat a la sala des Gegant, que es caracteritza per tenir el sostre de roca conglomerada.Més endavant, hem arribat al punt més característic de la cavitat: la sala de ses Columnes. És una gran sala, de 40 x 30 m i 15 m d'altura, on trobem una infinitat d'espeleotemes entre els que destaquen unes curioses arrels calcificades, llargues i primes, que són realment excepcionals.Hem fet moltes fotos per tots els racons de la sala i també la foto de grup al costat d'una magnífica exposició d'estalagmites al centre de la sala.Hem seguit endavant superant un pendent relliscós amb l'ajut d'una corda fixa per arribar al pas de l'Embut, un pas singular que comunica la sala de les Columnes amb les sales inferiors anomenades sales del Fang.El pas de l'Embut és un forat que realment té la forma d'un embut. És un forat rodó que es va fent estret a mesura que baixem. Es baixa amb un ràpel d'uns 18 metres que comença amb el pas estret, on hem posat un desviador, segueix amb un reenviament i acaba just en un petit gorg ple d'aigua que hem d'evitar fent un petit pèndol.A baix hi ha les dues sales inferiors, molt enfangades però amb belles formacions entre les que destaca una gran estalagmita forrada de petites excèntriques i una formació que sembla la boca d'un animal ferotge.Un cop explorades totes les sales, hem iniciat el retorn pel mateix camí, passant pel pas de l'Embut, que ara havíem de superar de pujada i entrant pel forat petit. Hem superat el pas sense problemes i aviat estàvem novament a l'exterior de la cova per iniciar el camí de retorn.I aquí teniu el vídeo de la visita a la cova de Cornavaques. Aquesta vegada ha estat produïda pel Blog de Muntanya amb la col·laboració d'Edicions JGB i NONSTOP.
