Barranc de Sant Miquel
Avui hem tornat a visitar la petita comarca de la Terreta, situada a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre la serra de Sant Gervàs i el Mont-rebei. Aquesta vegada l’objectiu era un barranc proper al Pui de Lleràs: el barranc de Sant Miquel.Es tracta d’un barranc relativament curt i que, en principi, sol estar sec. Nosaltres, però, ens hem trobat amb la sorpresa que, a causa de les darreres pluges, baixava una mica més d’aigua del que és habitual. Normalment només baixa un filet d'aigua però avui el torrent en portava força més, suficient per dutxar-nos totalment a les cascades.Malgrat tot, el barranc és molt interessant i, a més, l'aproximació és també una gran excursió per aquest petit país de la Terreta amb grans paisatges de cingles, rouredes i muntanyes llunyanes. A més, bona part del recorregut es troba dintre de l'espai d'interès natural de la Vall de Serradell.Hem arribat a l'Espluga de Serra, punt de partida de la nostra aventura amb el matí una mica avançat. Aquest poble, que ja coneixíem d'algunes activitats anteriors, és ben singular. Malgrat estar penjat a la muntanya, molt lluny de tot arreu, i ser molt petit, té escola i, el que resulta més sorprenent, dos bars. Si més no, en la nostra darrera visita a l'Espluga vam trobar dos bars en funcionament. No tinc cap dubte que aquesta població és la que té l'índex de bars per habitant més gran de l'univers. Hem començat a caminar pel camí del coll de Serradell, un corriol ben traçat i senyalitzat amb marques grogues que s'enfila per la roureda, voreja els cingles i arriba fins a la carena de la Serra del Castellet, que separa les valls de la Noguera Palleresa i la Noguera Ribagorçana. Des de la carena teníem un extens panorama sobre les dues valls, els Pirineus i moltes muntanyes més. A baix es veia La Pobla de Segur i, més a prop, la vall de Serradell i la Serra de Sant Salvador.Hem seguit el camí del Pui de Lleràs, un recorregut panoràmic a cavall de la serra, fins que, poc abans d'arribar al cim d'aquesta muntanya, hem deixat el camí i la carena per agafar una antiga pista desdibuixada que baixa en direcció al barranc. Hem arribat al torrent i ens ha sorprès comprovar que portava aigua. No era molta però sí que era més del que esperàvem perquè la ressenya que portàvem deia que era un barranc sec, que de vegades podia portar un filet d'aigua. Però poc després, la sorpresa ha estat encara més gran perquè al costat del torrent hi havia una sorgència amb un bon cabal, alimentant el torrent. Estava clar que, si més no, ens remullaríem inevitablement amb les esquitxades de les cascades.Hem arribat al primer ràpel, de 45 metres, que baixa el principal salt del cingle. És un ràpel net i amb una bona instal·lació però regat per la cascada que el vent movia de banda a banda de la paret, fent inútil qualsevol esforç per evitar-la.Remullats però satisfets per l'encant de l'indret i l'espectacularitat del ràpel, hem seguit baixant seguint el torrent. En alguns llocs, l'aigua remullava la roca i això ens ha obligat a muntar un parell de passamans no previstos, per assegurar els trams especialment relliscosos.Després, dos ràpels curts ens han portat a la capçalera del quart ràpel, de 40 metres, força vertical i amb una part desplomada. La instal·lació no era tan bona com les altres i fins i tot hem hagut de reforçar-la amb una baga perquè les que hi havia eren molt antigues i no tenien bon aspecte.En aquest ràpel hem gaudit d'una segona dutxa, que ens ha remullat durant bona part del descens. Després, hem baixat un curt tram obert fins al darrer ràpel, de 15 metres, amb cascada evitable.Per tornar al punt de partida hem fet un curt flanqueig pel bosc fins enllaçar amb el camí de l'Espluga Llorna, una cova que vam visitar fa un parell d'anys. Seguint aquest camí, força desdibuixat, hem arribat a la Font dels Capellans i després, ja per una bona pista, fins a l'Espluga de Serra, on hem acabat l'aventura d'avui.I aquí teniu el vídeo del...
