Puig de l'Àliga i Puig de Curull
Vidrà és el punt d'inici de moltes excursions. Avui som aquí per pujar als cims del Puig de l'Àliga o de les Àligues i al Puig de Curull, a la Serra de Curull. Al retorn passem pel Salt del Molí del Salt, un lloc especial que no ens cansem de visitar en diferents èpoques de l'any.Mapa i recorregut al Puig de les Àligues i Puig de CurullEsmorzem al bar Els caçadors, a la plaça Marià Vidal, on un és sempre ben rebut, i des d'aquí ja comencem a caminar. Les campanes de l'església de Sant Hilari ens recorden que són les 10 del matí. Anem cap al final del poble, per la carretera de Ciuret, tot passant per davant de l'imponent roure de la Creu de l'Arç. Al final del carrer trobem la Serradora, girem a la dreta i de seguida trobem un rètol. Prenem el camí de l'esquerra que baixa, avui relliscós per la pluja.Sortint de VidràCreuem les portes que anem trobant, en alguns trams hi ha barana, i arribem a una pista de terra. La creuem i seguim pel corriol fins anar a trobar la pista de Sant Bartomeu, asfaltada en aquest tram. La prenem a la dreta i la seguim durant uns 3 quilòmetres. Creuem el riu Ges i després anirem seguint el curs del rierol de Vila Vella (o riera de Sant Bartomeu, segons el mapa).Riera de Sant BartomeuPoc després de passar per La Portella, trobem un rètol i prenem aquest camí que puja, cap a la dreta, per la fageda de la baga de Curull. És un camí molt humit, tot tapissat de molsa, avui especialment verd després de les considerables pluges que van caure ahir.Pujant a la Serra de CurullLa Baga de CurullEn algún moment hem de creuar la riera i un tronc i una roca que algú ha col·locat expressament ens ho fan més fàcil. Avui el camí és marcat i ens és fàcil trobar-lo, no com en alguna altra ocasió en què la quantitat de neu que hi havia ens ho dificultava. Trobem unes marques: un cercle blau i una marca groga cap a l'esquerra, però nosaltres seguim recte amunt. Arribem al Coll de la Coma i girem a l'esquerra, veient ja el cim on ens dirigim.Serra de CurullEl darrer tram per accedir-hi és força vertical, ens cal ajudar-nos amb les mans per superar algunes pedres i arribar dalt del cim, un espectacular mirador, tant cap al sud com cap als Pirineus, avui ja blancs per la neu. També el Pedraforca es veu nevat. Som a 1.344 mts. d'altitud.Petita grimpada per pujar al Puig de l'ÀligaUn confiat pit-roig fa les delícies dels excursionistes, deixant-se fotografiar de ben aprop mentre espera que li donem menjar. Fem la foto de grup i tornem pel mateix camí fins al coll.Pit-roig al Puig de l'ÀligaUn confiat pit-roigSeguim per la vessant nord, per la que veníem, però en sentit oposat al del Puig de l'Àliga, i ens dirigim al Puig de Curull, resseguint la carena.Serra de CurullTrobem una desviació a la dreta i una vegada som als peus del cim, el rodegem fins a trobar el camí de pujada. Una bandera i un petit replà és tot el que hi trobem. Segons el mapa del'Alpina som al Castell de Curull, segons el de l'ICC som al Puig de Curull.Puig de CurullTornem fins a la cruïlla i seguim el camí que ara baixa per l'altra vessant, la Vall de Salgueda, fins arribar a la casa de Salgueda. El camí passa per una fageda, mentre anem descendint. Passem per un abeurador i ja va canviant la vegetació: els faigs són més prims i van donant pas a d'altres arbres, com ara els avellaners.La Casa de SalguedaEn una cruïlla prenem el camí de l'esquerra i aviat arribem a la casa de Salgueda. És un bon lloc per dinar, sobretot avui que gaudim d'un dia assolellat. Així doncs dinem a l'era de la casa.L'era de la casa de SalguedaAra seguim la pista, molt ample, que fa un gir pronunciat. A la pista s'hi uneix una altra pista i la seguim Després d'un parell de quilòmetres vora el torrent de la Salgueda, arribem a un punt en què han talat força arbres i han engrandit la pista, i la prenem a la dreta. Per nosaltres ha estat una destroça, perquè el camí que hi havia abans era molt maco. A l'esquerra, dalt del coll, tenim una bonica imatge de la casa d'Espaulella.S'acaba la pista i seguim...
