PETITA CRONICA FRARES I ECOS 02/03/2013Dissabte 2 de març, a dos quarts de set a palau reial recullo elSr. Serrallonga, café extremadament ràpid al hotel del Bruc i a les 8h20ja estem repartint material a can Massana, tot fora de la motxila,treiem coses, i ho fiquem de nou tot a dins, en un intent de reduirpes. Deixem el burilador (fet que gairebé lamentem).Compartim camí fins el refugi amb el company Benjamí del GES, a qui hem trobatde casualitat a can massana, ens despedim desijtjant-nos un bon dia,ell va a fer amb un amic el descens del Torrent del Lloro.Seguim cap a Coll de Porc per,desviar-nos cap al nord, superant les cordes fixes que remunten eltorrent (encara nevat) i situar-nos al peu del Frare Gros, som a la"mà de deu", es a dir, la zona coneguda com "els dits".En aquesta zona les arestes Brucs son asolellades, llargues iexposades, les arestes nord son curtes i fàcils, pero les trobemnevades.Comencem fent diferents agulles, destacant l'Agulla Fàcil i laCristobalita Inferior, en poc més de una hora hem assolit 5 agullesdiferents, no escalem, grimpem.La temperatura es va recuperant quan comencem la davallada vertiginosapel cami equipat de coll de Porc, passegem fins a coll del Miracle icomencem a pujar cap al Pas de l'Esfinx i la zona d'Ecos, rapidamentdetecto quelcom que no em quadra, ja som gairebé a Pas de l'Esfinx i nohem trobat cap corda fixa en els passos més exposats.....alguna "animacaritativa" ha desequipat el Itinerari del Pas de l'Esfinx, gràcies,he passat per aquí més de 15 vegades, i sempre hi havía les cordes ocables fixes, ara no. Sort que està sec.Un cop a Pas de l'Esfinx, en Serrallonga, incansable, s'anima a pujarla roca 226que es una rampa suau i nevadeta, li faig alguna foto i quan retornadecidim anara fer la Brucs de la Roca del Salt de la Nina, per rematar el matí,60m fàcils, obviament "a pél" doncs no es divisa cap assegurança ni resque se li asembli en tota la aresta.Anem pujant l'aresta i començo a tenir por de no trobar res perrapelar un cop siguem a dalt (i el burilador al cotxe!!!, tipic), elterreny es fàcil, la roca segura, pero la timba es la que es, es adir, 40m de caiguda lliure com a minim a banda i banda, i l'aresta es estreta...Només quan en Serrallonga em diu, ja arribant al cim, "aqui hi ha unareunió!" respiro tranquil, podrem rapelar. Fotos de rigor, el Pirineuestà magnific, ens donem la mà, una mica d'aigua i cap avall.Amb aquesta aresta donem per acabada l'excursió, ens plantem rapid acoll de Porc i, pel nord, encara més ràpid al GR i a Can Massana.Fantàstica matinal.Damià Pérez
