Ascensió al Pic de Monné (2.724 m)
El Monné és un d'aquells cims poc freqüentats, un dels cim per a col·leccionistes que són ignorats per molta gent perquè no arriben als 3.000 metres i no estan entre les ascensions clàssiques. Però el Monné és un extraordinari mirador dels Pirineus. La seva situació, una mica apartat de la línia principal de la serralada pirinenca, li dóna una gran visió panoràmica de bona part del Pirineu central.L'ascensió al Monné és molt fàcil, ja que hi ha un caminet que puja fent ziga-zagues entre prats fins al cim. El desnivell és considerable, més de 1.400 metres, però el bon camí facilita molt l'ascensió.He sortit de Cauterets amb les primeres llums i, després d'un curt desplaçament en cotxe per la carretera de Campbasque, he iniciat la caminada. El camí és ben còmode: puja amb pendent suau fent llaçades i guanyant altitud de manera lenta però constant.Aviat he començat a veure, al fons de la vall, la població de Cauterets que a poc a poc s'anava il·luminant a mesura que anava naixent el dia. També es veia, al davant, la silueta gegantina del Monné amb les seves vessants cobertes d'extensos prats on pasturaven vaques, ovelles, cavalls i fins i tot rucs.A mesura que anava pujant, el panorama s'anava fent més extens. El Midi de Bigorre ha començat a treure el cap pel darrere de les muntanyes més properes i per l'altra banda he començat a veure la cara nord del Vignemale, una de les imatges més conegudes dels Pirineus.Després d'unes quatre hores de pujada, he arribat al sector final on cal fer una petita grimpada per les roques del cim. Hi ha unes marques de pintura vermella que m'han guiat pels millors passos i en pocs minuts ja estava a l'avantcim. Per arribar al cim principal cal travessar una petita cresta, molt fàcil perquè es fa caminant, però una mica aèria. Finalment he arribat al cim del Monné (2.724 m). Estava absolutament sol en el cim davant d'un panorama realment extraordinari.He estat una bona estona en el cim, gaudint de la visió de les muntanyes i del silenci d'aquest indret tan solitari. He fet unes fotos panoràmiques i he fet volar el dron abans d'emprendre el retorn, pel mateix camí de pujada. La baixada m'ha semblat encara més llarga que la pujada i, a més, el sol ja escalfava força, de manera que gairebé ha estat més dura la baixada que la pujada però finalment he arribat a Cauterets, satisfet per haver completat una nova ascensió pirinenca. Avui tampoc hi ha vídeo-reportatge de la sortida però sí he fet un short amb la panoràmica rotulada del cim del Monné.
