Ascensió al Pic de Nérassol (2.633 m)

Fa uns dies vam posar punt final a la temporada del grup de senderistes completant el recorregut del GR2 entre Aiguafreda i Granollers. Tanmateix, en aquest grup hi ha una tradició ben arrelada: acabar la temporada amb l'ascensió a algun cim. Habitualment es tracta de muntanyes relativament fàcils, a l'abast de qualsevol caminador i, sempre que és possible, diferents dels cims més clàssics i coneguts que gairebé tothom ja ha pujat.Aquest any hem triat el pic de Nérassol, situat a l'Ariège, ben a prop del coll de Puimorens. És un cim que ja coneixem perquè és un clàssic de l'esquí de muntanya i està voltat d'altres cims també clàssics de l'esquí.Hem dormit a la gîte d'ètape L'Hospitalité, en el poble de l'Hospitalet-près-l'Andorre, que ha estat el punt d'inici de la caminada. De bon matí, després d'esmorzar, hem sortit caminant des de la mateixa porta de la gîte, iniciant l'ascensió.Hem plantejat l'excursió com una circular, pujant per la Vall d'Arques i baixant per la Vall de Siscar. D'aquesta manera hem recorregut dues valls, gaudint més de les muntanyes de l'Ariège.Hem anat a buscar l'inici del camí travessant la carretera i hem iniciat la llarga pujada cap al Nérassol. El camí puja pel bosc amb fort pendent fins a un pont ben singular, format per dues grans lloses de pedra. Just en aquest punt, el camí es bifurca: a la dreta tenim el camí de la Vall d'Arques i a l'esquerra el de la vall de Siscar. Hem agafat el camí de la dreta que, després d'un llarg flanqueig per la base de la muntanya, entra a la Vall d'Arques. Hem recorregut tota la vall fins arribar a l'estany de Pedourrés, un petit llac recrescut amb un mur de pedra.Des del llac ja es veia, al final d'una vall secundària que s'obria a l'esquerra, la Portella de Siscar, pas clau de l'itinerari previst. Després d'una forta pujada hem arribat a la portella iniciant el tram final de l'ascensió, pujant per un llom que ens ha portat directament al cim del Nérassol (2.633 m).El cim és un magnífic mirador i avui feia un dia força clar, de manera que hem gaudit d'unes grans vistes. Com és tradició en aquest grup, hem celebrat l'èxit de l'ascensió obrint una ampolla de cava per fer un brindis d'altura.Hem estat una bona estona al cim, però finalment ha arribat l'hora d'emprendre el camí de retorn. Hem desfet els darrers metres fins a la Portella de Siscar i, des d'allà, hem iniciat el descens per la vall del mateix nom. La llarga baixada ens ha permès gaudir d'una nova perspectiva d'aquestes muntanyes, amb una breu aturada a la cabana de la Besina, un petit refugi lliure.Finalment hem arribat al pont de les dues grans lloses de pedra, on hem retrobat el camí de l'anada i en pocs minuts més hem tornat a l'Hospitalet, punt final d'aquesta excursió.I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Pic de Campirme (2.633 m) amb esquís

La previsió del temps era força dolenta per al dia d'avui, però mirant amb detall les previsions semblava que podia haver-hi una petita finestra de bon temps a primera hora...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...