Montseny: Pla de la Calma i Puig Drau
Al dia següent de gaudir com una criatura a les faldes del Matagalls, torno a un lloc molt proper amb els amics de Singles, per fer una excursió no tant espectacular (que Deu n'hi do) però més facileta. Sortirem de Coll Formic per arribar-nos al Puig Drau; en un principi hi havia l'opció d'allargar-la fins al Sui, però entre que ja anàvem tard i que el cel estava mig tapat, vam descartar aquest últim cim. Per no fer una ruta d'anada i tornada per la concorreguda pista de la Calma vaig inventar una variant paral·lela pel vessant occidental, en la qual, a diferència de l'itinerari de tornada, vam poder gaudir de la sol·litud d'aquests paratgesTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliar-loEl track a WikilocPerfil i més dadesArribem a Coll Formic i trobem els aparcaments plens a vessar; tal i com ens havia anunciat el Xevi el dia anterior, avui se celebra la Matagalls - Vic, que ha començat una hora abans que arribéssim. Per sort trobem lloc, encara que sigui en el descampat més apartat. Després del cafè, cap a les 10h comencem a caminar per la pista principal del Pla de la Calma (GR 5.2). Cap enrere el Matagalls, ara des del vessant sud, té més núvols que ahir, encara que a primera hora també semblava tapat...Els boscos d'aquesta banda també prometen un bonic espectacleAquí trobem molta més gent, fins i tot les meves amigues les cabretes s'ho passen d'allò més béEl paisatge canvia radicalment d'un vessant a l'altre; l'altiplà de la Calma va ser afectat per un gran incendi a principis dels 80, a banda de que es tracta d'una zona principalment destinada a pasturatgeDesprés d'uns 3 km., en arribar al Pla del Clot, ens desviem de la pista principal per un camí secundari cap a la dreta; deixarem les pastures una mica més amunt, per endinsar-nos dins la zona boscosa... No tan espectacular com la d'ahir, però s'hi acostaPer aquesta "variant" farem més camí, però més entretingut i més solitariAquí també la tardor es mostra en tota la seva plenitud, tant dalt dels arbres......com a sota, al terraS'ha d'estar atents a un parell de desviacions que poden passar desapercebudes, vigilant de no perdre ni guanyar massa alçada; el camí de moment és pràcticament pla, amb poques oscil·lacions. De tant en tant apareixem en alguna pastura......però sense deixar gaire lluny el bosc, majoritàriament alzinar, al qual la boira li dóna un aspecte prou fantasmagòricAl cap d'1,5 km. arribem a la Figuera, documentada de principis del s. XVIII. Més tard, a finals del XIX i principis del XX, alguns dels personatges que esdevindrien fonamentals en la cultura catalana hi pujaven per gaudir del paisatge, de la natura i del contacte amb les gents d'aquell massís, fets aquests que influirien especialment en les seves obres posteriors. Entre ells, Joan Maragall, el mestre Lluís Millet, l'Amadeu Vives, fundador de l'Orfeó Català, l'arquitecte i pintor Josep Pijoan, i altres personalitatsDes d'aquí podem trobar un parell d'accessos a la pista de la Calma; tot i això continuem pel nostre peculiar itinerari al mig del bosc......que no deixa de sorprendre en cap racóNo tant espectacular com les fagedes i els castanyers de la banda nord, però s'hi acostaEn tot cas, continuem planejant vora els 1.150 m., fins poc després de creuar el Sot de l'Infern o de l'ArtigaUns 150 m. després de creuar-lo, deixem el camí que davalla per un altre a mà esquerra que de seguida comença a pujar, salvant un parell de fils de pastor, en direcció al Pla dels PousAquí creuarem la pista principal (GR 5) i sortirem enfront per un corriol que ressegueix la capçalera de Vallforners......coronada pel Turó del Poliol, ocupat abans que nosaltres per un grup prou nombrós i que per tant renunciem a conquerirAl peu d'aquest modest turó trobem una cruïlla: per la dreta baixaríem a Vallforners i la riera de Cànoves. El Turó del Monner al fonsSeguint recte hauríem arribat fins al Sui i el cordal que baixa cap a Sant Elies. Si bé era una de les opcions, al final vam desistir d'aquesta via; vam continuar a...
