XXXVI Cursa de L'Espluga (Per Pere)
Espluga de Francolí, dissabte 27 de juliol 2013Arribant en cotxe davant Casal de l'Espluga, es repeteix la mateixa cerimonia que porto inenterrumpudament des del 1991 fent, al voltant d'aquestes dates on uns dies abans o algun dia despres, o inclús el mateix dia del meu cumpleanys toca...patir i gaudir!!!Tal com deia, arribant al casal, es respira un ambient diferent al de la resta de l'any, doncs a l'Espluga es festa major, i dins de la festa, hi ha inclosa una de les curses més antigues i emblemàtiques de Catalunya, sempre amb un nombre elevat de participants.Per mi és una cursa especial, única, que molts cops ha estat objectiu màxim de la temporada, on els dies previs noto el mateix run run a l'estomàc com quan s'acosta una marató.LA CURSA EN SI:La cursa té un recorregut diferent, és d'asfalt pur i dur, es dona la sortida en una baixada d'aquelles d'agafar un ritme que no és el teu, però on apretes per situarte bé, i aprop del km, entres en un carrer adoquinat que et porta cara amunt per dins del poble i passar de nou per l'arc de sortida/arribada al km2 i poc.A partir d'alli, comença la temuda pujada a poblet, on els anys de calor la gent ja esbufega entre vinyes i passant pel mur del monestir, es aquí, al monestir, on ens espera una banda de música i un públic ja sigui de familia dels corredors, de visitants d'aquí i d'allà o de voluntaris de la cursa, s'entra al monestir, fent un tomb fins la "rotondeta" de dins de la plaça monestir i tornar pel mateix carrer, cosa que permet saludar i situarte amb els companys que va aprop.Sortint del monestir, avituallament d'aigua i pujada ben marcada per situar-te on estas, a l'infern de la calor.Així ja, per la carretera de Prades es sovintejen, les suaus però constants pujades amb trams més plans i alguna baixada que dona algun respir. Passant 2 ponts sobre rieres d'aquelles de pedres sense aigua, excepte quan hi han aiguats que es converteixen en una follia d'aigua, so i bravura digna de veure. Finalment desprès del darrer pont, al cap d'un petit tram, estem al km 8,7, lloc de gir, control de pas i tornada de la cursa. De cop, el ritme dels corredors embogeix, tot i mantenir pulsacions, on els corredors, si han pujat mantenint reserves, acceleren a ritmes esfareirors per cadascú, tot sembla baixada, i els pocs trams que són suaus pujadetes semblen voler-los passar ràpid i volant per seguir amb la mitjana per kms que els permeti recuperar el temps perdut. Tornant a passar per poblet, sense entrar al monestir, però rebuts de nou per la banda de música i la gent animant, d'alli, 2 llargues rectes ens portaràn a l'arribada, una llarga recta de gairebé un km, que no sembla acabar mai, però on la gent anima i espera els corredors, amics, familiars,etc entre aplaudiments i repsecte per l'esforç fet.Les cares marquen que s'ha patit i s'ha gaudit, alguns diuen no tornar-hi mai més, però de ben segur la majoria, per poc que pugui, tornarà a repetir.2013, un any diferentAquest any, m'agafava la cursa pocs dies desprès de la data prevista pel naixement del meu 2on fill, i això feia que no sabes com plantejar la cursa, si hi podria anar i com.De moment, el primer que vaig fer va ser retornar un regal al Narcís, ell em va regalar la mitja de Cambrils, i jo li regalava la cursa de l'Espluga.A falta d'una setmana, m'inscrivia jo, havia intentat el darrer mes, convencer al Toni, Rafel perque m'acompanyessin amb el càrret i el Roger dins, però uns perque no entrenen i altres perque l'asfalt els destrossa els genolls, l'hauria de lluitar sol.Fins al darrer dia, no sabria si el Roger aquell dia estaria amb ganes de correr al carret o hi hauria d'anar a correr sol i sense l'estat de forma dessitjat.Al final anem amb el cotxe ple, carret, Roger, ma mare, el Sebastia que ve de públic i el Narcís i jo, arribem al Casal, alli el Narcís baixa a recollir els dorsals i jo segueixo fins aparcar el cotxe i muntar el carret.El Narcís, a la sortida diu que la farà amb mi, que ja li esta bé, jo li dic que la faci al seu ritme, però ell vol ferla amb mi i...
