Plana d'Ancosa i Puig Castellar
Últimament m'està donant per anar a descobrir la zona del Prelitoral Central; un més abans m'havia escapat al Montclar, des d'on es veien un munt de serres modestes, cims que no assoleixen per poc els 1000 m. d'alçada i que no acostumen a aparèixer a les habituals guies excursionistes. Només algun GR recorre aquestes terres, i no precisament dels més coneguts; i la llista dels 100 cims de la FEEC tant sols en recull quatre o cinc d'aquestes contrades, més eclipsats pels de Montserrat o de les Muntanyes de Prades. Així doncs aquesta vegada, amb la companyia de luxe que porto, no trobarem gaires aglomeracions; l'Anna i la Montse s'estan iniciant en això de pujar muntanyes i tampoc és qüestió que s'espantin a les primeres de canviLa Serra d'Ancosa s'alça al sud de la comarca de l'Anoia, a tocar de l'Alt Penedès, al sud, i de l'Alt Camp a l'oest. Les poblacions més properes són la Llacuna i Pontons; i encara que aquesta primera és l'inici més lògic per accedir al Puig Castellar, sostre de la serra, vaig inventar una alternativa que ens va permetre conèixer també la Plana d'Ancosa, on se situen algun dels indrets més característics. Per arribar al punt de sortida s'ha de seguir des d'Igualada la C-37 cap a Valls; passada la població de Santa Maria de Miralles trobarem la rotonda de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma, i encara més endavant, cap al km. 44, un trencall a l'esquerra condueix cap a la masia i l'església de ValldecervesTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliar-loTrack a WikilocPerfil i més dadesDeixem el cotxe prop de la l'encreuament de pistes al davant de la masia; l'església, del s. XI, és de propietat privada i no es pot visitar sense permísDes d'aquests conreus res no fa intuir el que s'alça al darrera de la Cinglera d'Ancosa......així que anem a descobrir-ho; sortim de la cruïlla que hi ha enfront de Valldecerves per la pista que s'endinsa al bosc en direcció sudAl cap d'1,5 km. trobem una línia d'alta tensió; aquí tindrem l'únic pas "complicat" (per dir-ho d'alguna manera) del dia, ja que hem de remuntar el tallafoc, en principi per un corriol, que de seguida se'n va a l'esquerra cap al bosc, i després pel mig de la malesa, però sempre amunt en direcció a la següent torre. Són uns 250 m., suficients per provocar una carnisseria a les cames si anem amb pantalons curts. Un cop a la torre elèctrica, vistes cap als Plans del Corralet, per on passa la carreteraAquí dalt arriba un camí ample que s'endinsa a la Plana d'Ancosa; a primera vista sembla un sequeral en tota regla, suposo que s'haurà cremat més d'una vegada. Primera visió del Puig Castellar a l'esquerra de tot, amb les antenes a sobre(Cliqueu a sobre per a ampliar les panos)Conforme anem avançant pel camí (suposo que una antiga pista oberta per plantar la torre elèctrica), anem trobant vegetació baixa, molt de matoll, alzinar i fins i tot algun roure en apropar-nos al Torrent de la Llançana, que baixa cap a Valldecerves saltant la cinglera. Sembla doncs que el bosc es va recuperantRemuntem la torrentera fins trobar una pista més ampla que seguirem a l'esquerra; en una mica menys d'un quart d'hora trobarem una desviació a la dreta que ens porta a l'entrada de l'Avenc d'Ancosa, a uns 150 m. de la pistaÉs una cavitat natural d'origen hidràulic i d'uns 32 m. de fondària, que recull l'aigua de la pluja i que alimenta un gran llac subterrani situat entre Carme i Capellades, encara que, segons la llegenda, si es llença una pinya aquesta apareix al cap d'una setmana a la bassa de Capellades.Tornem a la pista, a partir d'aquí canvia el paisatge i comencen a aparèixer els campsA només 200 m. de l'avenc trobem un altre dels atractius de la plana, aquest no cal buscar-lo perquè destaca prou...El mil·lenari Roure d'Ancosa, de 20 m. d'alçada i un perímetre al tronc de 4,37 m.En temps antics, es practicava un ritual per protegir els nens acabats de néixer, fent talls a l'arbre a través dels quals el roure els transmetia el seu vigor i la seva vitalitat;...
